La Solidaridad con Cuba es con la Revolución cubana, sus dirigentes históricos y su pueblo inigualable.

Kaos en la red. La Solidaridad con Cuba es con la Revolución cubana, sus dirigentes históricos y su pueblo inigualable..

En la “izquierda” se habla, escribe y discute profusamente sobre los cambios producidos en Cuba y de la Reflexión que el Compañero Fidel escribió para la ocasión. El texto es en su parte más comentada el que sigue:
“Con motivo de los cambios en el seno del Ejecutivo, algunas agencias cablegráficas se rasgan las vestiduras.

Varias de ellas hablan o se hacen eco de rumores "populares" sobre la sustitución de los "hombres de Fidel" por los "hombres de Raúl". La mayoría de los que fueron reemplazados nunca los propuse yo. Casi sin excepción llegaron a sus cargos propuestos por otros compañeros de la dirección del Partido o del Estado. No me dediqué nunca a ese oficio.

Jamás subestimé la inteligencia humana, ni la vanidad de los hombres. Los nuevos ministros que acaban de nombrarse fueron consultados conmigo, a pesar de que ninguna norma obligaba a los que los propusieron, a esa conducta, ya que renuncié hace rato a las prerrogativas del poder. Actuaron sencillamente como revolucionarios auténticos que llevan en sí mismos la lealtad a los principios. No se ha cometido injusticia alguna con determinados cuadros.

Ninguno de los dos mencionados por los cables como más afectados, pronunció una palabra para expresar inconformidad alguna. No era en absoluto ausencia de valor personal. La razón era otra. La miel del poder por el cual no conocieron sacrificio alguno, despertó en ellos ambiciones que los condujeron a un papel indigno. El enemigo externo se llenó de ilusiones con ellos.”

A partir de este texto comienza un verdadero corrillo de “repuestas” desde la “Izquierda” considerada (auto considerada) amiga de Cuba y de la Revolución. Es decir que a parte de la Izquierda no le agradaron los cambios, y más aún, no permiten que Fidel Castro, al que consideran un entrometido (sic), se refiera a dichos cambios como lo hizo. Hay que pensar entonces que muchos de los que están opinando eran o se sentían amigos de Carlos Lage y Felipe Pérez Roque y no les ha gustado nada su sustitución. De dónde entonces tanto escrito obedeciendo a tanto rumor emanado de Miami y El País?

Ya de por si es incómodo leer a algunos de los ilustres opinando a diestro y siniestro sobre los cambios, intentando dar explicaciones y pidiéndolas ellos a Fidel. Quieren saber las causas “profundas” y no les basta la decisión tomada y las que iremos conociendo. Los tiempos que no marcan en la política de sus países los pretenden marcar a quienes los han recibido siempre como hermanos.

Pero la cuestión fundamental es: por que comenzar a escribir sobre esto? Por que tiene que ponérnoslo difícil Fidel al referirse a los dos revocados? Por que ahora no confiamos en lo que el Buró Político del PCC discutió y decidió? Por qué no confiar ahora en Fidel, en Raúl y los dirigentes históricos de la Revolución que tienen en sus manos la conducción del proceso? Por qué no escuchar a los perros ladrar y alegrarnos que la revolución avance? Por qué llevar aguas al molino de los que quieren y sueñan con el derrumbe de Cuba revolucionaria?

Creo que el pueblo cubano no tiene ni la misma valoración ni incertidumbre con las destituciones, que se enmarcan en las reformas para hacer más pequeño, manejable y eficaz el Gobierno cubano y el trato de los asuntos prioritarios, cambios que por lo demás están en sus inicios, y que también están teniendo lugar en otras revoluciones de Nuestra América con el mismo propósito: defender la revolución e impulsarla.

Fidel conectado con su pueblo por la escritura y escrutando siempre a los suyos nos ha enseñado que la verdad es siempre revolucionaria, y nada más ni nada menos se ha hecho que poner la verdad sobre la mesa y tomar las decisiones que la dirección revolucionaria considera correctas, justas y que representan por lo demás el sentimiento mayoritario de los/as cubanos/as. Muchos/as amigos/as no han entendido nunca el lenguaje entre Fidel y su pueblo.

Más claro agua: “Jamás subestimé la inteligencia humana, ni la vanidad de los hombres.” Vanidad: Arrogancia, presunción, envanecimiento, que es lo que se tiene que haber detectado y en consecuencia corregido. No me pregunten cómo ni dónde, pero tengamos memoria y recordemos otros momentos nada dulces, pero necesarios en 50 años de Resistencia y Victorias.

Continúa Fidel: “Ninguno de los dos mencionados por los cables como más afectados, pronunció una palabra para expresar inconformidad alguna. No era en absoluto ausencia de valor personal. La razón era otra. La miel del poder por el cual no conocieron sacrificio alguno, despertó en ellos ambiciones que los condujeron a un papel indigno. El enemigo externo se llenó de ilusiones con ellos.”

Quién no quiere ver? Puede no gustar, pero la realidad es la realidad y la conocen los/as cubanos/as. Hay algo que se pueda alegar falso o equívoco en las letras del Comandante en Jefe? Sinceramente no. Si creo que las exigencias a cuadros dirigentes de la revolución son ciertamente para aquellos que al decir del Che, han alcanzado el eslabón más alto que pude alcanzar la especie humana, y por tanto las mismas son las mayores, que lamentablemente no todos pueden acometer.

Al mástil de su embarcación se amarró Ulises para no dejarse embaucar por los cantos de sirena. Ese mástil de principios, de moral y luces,no puede dejarse naufragar.La revolución no es infalible, y como se puede equivocar, hay que estar prestos a tomas todas las medidas para enderezar el rumbo y corregir y rectificar las deficiencias y errores. Este ejercicio de crítica y autocrítica permanentes es lo único que puede hacer invencible la revolución.

Al perder el contexto histórico e intentar dar cuentas a unos medios deformadores de mentes y voluntades de las gentes, no nos situamos como amigos de la revolución cubana. Hay que saber cuándo contestar y cuando callar dejando el coro de perros ladrando de fondo.

La Solidaridad con Cuba es con la Revolución cubana, sus dirigentes históricos y su pueblo inigualable. Hay que releer a Fidel y Raúl, a Chávez y Evo, a los Presidentes que han pasado por La Habana las últimas semanas y dimensionar los cambios en el marco de las necesidades de fortalecer la revolución y traer la historia de agresiones a nuestros días. La memoria es del todo frágil al punto de no querer recordar. No puede ser esa la actitud de un pueblo que está pagando con sangre, sudor y lágrimas su Independencia y Soberanías Nacionales. Cualquier cambio dentro de la revolución, para más Socialismo, más compromiso con los pueblos del mundo y de Nuestra América que redentora se levanta para construir su independencia definitiva.

Comandante en Jefe, Ordene.
Patria o muerte, Venceremos.
Raúl Guerra,
Brigada Vallesana Simón Bolívar.

Cubanólogos e intelectuales progres: la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio.

Kaos en la red. Cubanólogos e intelectuales progres: la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio.

Los procesos socializadores en América Latina avanzan no sin problemas, no sin agresiones y conspiraciones externas e internas, no a veces sin tesituras difíciles de solventar, pero indudablemente avanzan hacia sociedades justas e igualitarias. Caminan de forma plural, desde su propia realidad e historia, desde su especifidad social y económica pero con un horizonte común como es la Integración de los pueblos de la Patria Grande en el Socialismo. Venezuela, Cuba, Bolivia, Nicaragua o Ecuador son ejemplos claros. El indicador irrefutable de tal avance es que la mayoría de estos pueblos apoyan a sus líderes, gobiernos, partidos y movimientos sociales y políticos alineados a los respectivos procesos.

El reciente reordenamiento ministerial y los comentarios sobre ello realizados por sus líderes en la hermana República de Cuba, ha merecido la crítica exacerbada por parte de una cierta intelectualidad autoproclamada progresista, Serrano, Frabetti, Martín Medem, Torres y algunos más. Con un sorprendente desasosiego unos y con mala leche otros, están viviendo el reajuste del gobierno cubano. Para entender esta crítica ácida y corrosiva y las desafortunadas descalificaciones como las proferidas por Juan Torres, hay que analizar la lógica en la que están instalados algunos de tales pensadores y desde la que realizan sus escritos.

Cuba, la Cuba revolucionaria, antiimperialista y socialista justo cumplió 50 años este enero. Posiblemente el asedio más largo mantenido por el mayor y más destructor imperio que la Humanidad ha conocido. En esta coyuntura de guerra y hostigamiento a muerte se ha tenido que desenvolver y desarrollar el proceso socializador cubano. La lógica pues entre Cuba desde 1959 y el imperialismo capitalista yanqui ha sido de guerra, de guerra sostenida en todas sus facetas, no sólo militar. Por tanto la lógica en la que se sitúa Cuba es la de guerra de resistencia. Obviar esto es consciente o inconscientemente errar el análisis y como hacen algunos de estos pensadores ubicarse en la política ficción. Sucumben a las presiones del sistema y vuelven al redil de la democracia formal, esa mal llamada democracia que permite los desastres que contemplamos cada día.

Algunos intelectuales se sitúan en la lógica eurocéntrica del modelo homologado de democracia occidental. Algunos realizan contra este sistema algunas críticas, muchas si se quiere, cómo no, “con lo progres que somos”! Pero subyace en ellos el referente de que el multipartidismo colorido es garantía asegurada de pluralidad. Todo lo que se aleje de estos cánones ya adolece de legitimidad. No he visto crítica alguna en alguno de ellos a la ilegalización de las opciones democráticas de la izquierda abertzale, ni al envío a prisión de sus candidatos y candidatas. Escriben desde la confortabilidad de la clase media que no para de diagnosticar y dar opiniones. Lo que hace falta en su/nuestro país es dar un paso al frente y convocar, participar y proponerse personalmente para luchar y liderar el movimiento social y político que aquí en el estado español, libre a las clases populares de la barbarie capitalista. Todo lo demás, si bien puede ser bienintencionado poco, por no decir nada, aporta.

Algunos escriben sabedores que su crítica atemperada no les excluye del sistema, no los conduce al paro y al padecimiento de la exclusión social. Incluso participan de algunos espacios y obtienen alguna compensación y reconocimiento. A la mayoría de luchadores sociales anónimos en este país los represalían echándolos muy democrática y legalmente al infierno del paro.

Sin duda escriben de forma frívola sobre hechos que ignoran en su carácter global. Aceptan las prioridades que les marca la agenda del sistema llamándolos a criticar los actos y decisiones de las dirigencias revolucionarias de Cuba o Venezuela cuando se sobrepasa su límite de sacrificio por la Revolución Cubana o Bolivariana a las que tanto dicen apreciar previamente para no ser tachados de reaccionarios. A los que les cuestionan sus posiciones y mantienen el apoyo incondicional a estos procesos revolucionarios, se les tilda de seguidistas, acríticos y parciales. Pegar palos a los líderes revolucionarios los hace aquí respetables para el establishment.

Ya empezó Saramago. En plena ofensiva imperial, primavera 2003 en la invasión de Irak, el imperio simultáneamente se lanzó contra Cuba con actos de bandidaje y piratería de hostigamiento bélico, contra los que la Revolución Cubana tuvo que tomar medidas en consonancia de guerra. El afamado escritor luso “se apeó de la Revolución”, “hasta aquí hemos llegado” espetó luego de presentar su última novela con el potentado de PRISA Jesús Polanco. No hace mucho Petras se lanzó descalificando a Fidel por el llamado del Comandante a todas las partes a la paz y al cese de las actividades guerrilleras en Colombia. Fidel fue calificado poco más o menos de traidor por Petras. Toda Colombia clama ahora por el acuerdo humanitario. Nadie vio a Petras adentrarse en la selva a luchar con un fusil.

Clamorosas fueron las críticas vertidas contra Chávez después del revés que supuso la no aprobación de la reforma constitucional de diciembre de 2007. Apocalípticas y derrotistas diatribas que el Comandante Chávez y los revolucionarios bolivarianos contrarrestaron con los hechos con las recientes victorias electorales. Algunos de estos críticos en nómina de Telesur.

El pueblo llano, la militancia de izquierda no presuntuosa y humilde, mira a la América Latina Socialista como la única esperanza a la cual engancharnos desde Europa para salir del marasmo y la barbarie que nos tiene preparado el sistema capitalista. Hemos de mirar los procesos de transformación como un todo, pueblo, movimientos sociales, gobiernos y líderes. No diseccionamos en sus interrelaciones porque ni nos compete, ni es solidario, ni las luchas que aquí llevamos nos lo permiten. En una lógica de guerra estamos con nuestros líderes como los esclavos de la Roma esclavista seguían a Espartaco. La duda, la dilación y el cuestionamiento en las órdenes eran la derrota. La derrota es la muerte de los pueblos libres como en el Chile de 1973 o la España de 1939.

Hemos de mostrar nuestro más profundo respeto a los procesos revolucionarios de nuestra amada Patria Grande, por eso algunos nos declaramos fidelistas, chavistas, evistas, allendistas, sandinistas. Los procesos son complejos no ausentes de dificultades, de provocaciones, de decisiones controvertidas, pero no estamos en medio neutrales marcando equidistancia. Algunos estamos alineados inequívocamente con la Revolución Socialista y con sus Comandantes Fidel, Chávez, Raul, Evo, Daniel como lo estaban con Espartaco los libertos de la península Itálica.

Roger Pérez
50 años, dos meses y 11 días de Revolución.

Contra la crisi, vaga general!

Traductor catalán - castellano.

Des del blog d'en Carles.

Ja fa uns mesos que la crisi capitalista global està deixant a l'atur milers de treballadores i treballadors, i actualment arriba a cotes que fan esgarrifar. La dinàmica empresarial de privatització de guanys i socialització de pèrdues és avui una realitat que qualsevol veu, no cal ser especialista en economia. Front aquesta situació hi ha dues opcions: pau social o lluita de classes.

La primera es basa a trobar solucions temporals a cada cas, aïllant les diferents lluites i evitant que la classe obrera es mobilitzi conjuntament. Aquesta és l'actitud de les centrals sindicals majoritàries que, renunciant al seu caràcter de classe, es conformen amb salvar els mobles. Com sinó es poden entendre expedients de regulació pactats amb empreses amb beneficis o que s'estigui negociant un pla d'incentius fiscals a la contractació temporal? Més enllà dels eslògans, això està portant que la crisi la paguem els treballadors, ja sigui de forma directa (flexibilitat laboral, congelacions i reduccions salarials, acomiadaments...) o indirecta (EROs, ajuts a empreses i bancs...).

La segona opció passa per bastir un pla global de lluita contra la crisi creada pel mateix sistema capitalista. Un pla capaç de coordinar els diferents conflictes i donar resposta a totes les problemàtiques concretes. Cal més agitació i mobilització social, debats, assemblees de treballadors en actiu i aturats, resistència front el terrorisme empresarial... En definitiva, treballar per una vaga general, el més potent instrument de lluita de la classe obrera. Només així podrem impedir que siguem els treballadors qui paguem la factura d'aquesta crisi que nosaltres no hem creat.

Per la defensa dels drets de la classe obrera, VAGA GENERAL JA!

Carles Escolà

2009 a Veneçuela, Cuba o Bolívia creixement econòmic. A Europa recessió severa.

Traducción catalán - castellano.

Informe de la consultora empresarial alemanya Lateinamerika Verein

Hem de crear un altre sistema econòmic i social i ens hi hem de posar des d’ara mateix. La crisi estructural del capitalisme està ja incidint de forma greu en la vida de cada dia més capes socials. La desocupació, la dificultat quan no la impossibilitat de tornar els crèdits hipotecaris, el tancament de petites i mitjanes empreses són alguns dels efectes més immediats que estem veient. N’han de venir molts més: empobriment progressiu, retalls socials en l’educació i sanitat, fallides bancàries amb afectacions als usuaris o esclats de xenofòbia i racisme. No hi ha ningú pràcticament que no ho pateixi en carn pròpia o tingui amics i/o familiars amb situacions molt complicades.

El missatge dels àmbits de poder polític i econòmic és diferir el problema tot el que poden. Donen dates en què diuen que es començarà a sortir del pou, a veure el final del túnel, però que no justifiquen ni basen en cap indicador econòmic fiable ni cap anàlisi mínimament seriosa. Senzillament enganyen perquè no s’escampi l’alarma social. Tot apunta a que ens aboquem a una depressió de magnitud encara no determinada.

Els bancs privats estan rebent immensos recursos financers de l’estat que no reverteixen en l’economia en forma de finançament ni a les petites i mitjanes empreses ni als ciutadans amb problemes. Aquests bancs tenen una salut financera molt dubtosa. El sector financer ara reclama intervenció estatal per sanejar bancs i caixes en fallida. Diners públics per pèrdues privades. Això si, com afirmava fa pocs dies Francisco González president d’un dels grans bancs espanyols, res de nacionalitzar. El govern en perfecta sintonia amb els grans banquers.

Els sindicats anomenats majoritaris ens conviden a manifestar-nos amb consignes tèbies i domesticades, sense cap crida a prendre la iniciativa transformadora radical que necessita la situació per part dels treballadors i treballadores. Els partits de l’esquerra institucional fan equilibris per donar un missatge de crítica suau al sistema del qual contradictòriament participen amb la recompensa de cobrar sous generosos.

L’esquerra autoproclamada alternativa al sistema es mostra incapaç de nuclear un moviment unitari en el qual no solament s’articulin resistències. Per guanyar veritable credibilitat en la població, cal que es plantegi el model alternatiu al capitalisme amb claredat i amb voluntat unitària. Declarar-se anticapitalista, queixar-se contínuament de com de malament estan les coses, però no explicitar amb quin sistema vols substituir el marc actual de relacions socials i productives és senzillament fer el caganer en el pessebre capitalista.

Crida així mateix l’atenció que des de la societat civil no haguem estat capaços de reaccionar encara. Estem aletargats, paralitzats. Fa pocs dies per sort hem vist alguns inicis de mobilització efectiva. A Sabadell es va celebrar una assemblea d’afectats per les hipoteques on es valoraven opcions de pressió per implicar als bancs en el desastre i que formulessin solucions de corresponsabilitat amb les/els hipotecats. Les federacions d’associacions de veïns criden a manifestar-se contra els impostos abusius dels ajuntaments. El professorat de primària i secundària ha convocat de forma unitària a la vaga contra les mesures neoliberals de la Conselleria d`Educació. Els estudiants universitaris lluiten contra el pla Bolonya. Hi ha algunes més que també van en el camí de la resistència coherent a les mesures lesives del capitalisme.

Efectivament ens hem de mobilitzar i lluitar contra totes les mesures contràries als interessos dels treballadors. Però alhora i amb igual importància cal anar creant i difonent l’alternativa global i les sectorials. Si no es construeix l’alternativa social i productiva difícilment la gent s’afegirà a un moviment de masses de transformació social. Hem de construir el Socialisme a casa nostra. Calen així quatre coses per formar un moviment transformador unitari:

1.articular resistències a les agressions del capitalisme
2.crear una xarxa de solidaritat amb els afectats per la crisi
3.generar i difondre l’alternativa socialitzadora i igualitària al sistema actual
4.implantar allà on es pugui les pràctiques socialistes


Mentre que a Europa al 2009 la recessió ens portarà un decreixement de l’economia de no se sap quants punts ni amb quines conseqüències nefastes en les classes populars, a l`Amèrica Llatina creixeran entre 4 i 5 punts. Aquesta diferència de situació positiva per alguns països sudamericans s`origina en les polítiques d’igualtat dutes a terme en els mateixos com ara la República Bolivariana de Veneçuela, Equador, Bolívia o Cuba amb una previsió de creixement del 4% segons la consultora empresarial alemanya Lateinamerika Verein que permeten entre altres elements dinamitzadors de l’economia, un augment del consum racional i sostenible de béns i serveis.

A l`estat espanyol ens volen aplicar receptes que precisament són algunes de les quals han provocat la crisi: privatitzacions dels serveis socials, precarització laboral, acomiadaments o congelació i retalls salarials. Això ha generat una contracció del consum i una accentuació de la recessió. Just el contrari estan fent a aquests països de l`Amèrica Llatina, des de la perspectiva socialitzadora i igualitària la seva economia creix de forma equilibrada amb benefici especial dels sectors socials populars. Hauríem de, entre altres més coses, mirar cap a Sudamèrica.

Roger Pérez
Brigada Vallesana Simón Bolívar

La Brigada en defensa de la Revolución. Por qué Cuba todavía importa.

Crònica de l'acció solidària amb la Revolució Cubana.

Por qué Cuba todavía importa. Ver web de l'AEB.

Què té Chávez que obre el Telenotícies?

Imagen Iván Lira.
Leer en castellano en Kaos en la red.

El cap de setmana del 14 i 15 de febrer hem vist com la votació per a la reforma de la Constitució veneçolana era primera entrada en el Telenotícies de TV3 i noticiaris d’arreu l’estat espanyol. Es tractava de votar si s’eliminava el límit de mandats en els càrrecs d’elecció democràtica en la germana República Bolivariana de Veneçuela RBV. La proposta presentada per milions de firmes i per la majoria absoluta del Parlament va ser elevada al Consell Nacional Electoral per ser sotmesa a referèndum aquest 15 de febrer.

Què és allò que origina aquest tractament preferent en els informatius europeus? La resposta és clara. A la RBV s’està dilucidant la batalla mundial entre el vell sistema d’explotació capitalista i el nou Socialisme que ha de treure a la Humanitat d’aquesta crisi global, econòmica i financera però també ecològica, energètica i alimentària. Aquesta opció socialista és la que lidera el President Hugo Chávez.

Si bé dissabte 14 i diumenge 15, la possibilitat que Chávez perdés el referèndum motivava la primícia en el Telenotícies, dilluns en resultar guanyadora la opció favorable del Si a la reforma, la notícia ja no resultava tan atractiva. Va caldre esperar en el noticiari força més temps per veure i escoltar la gran victòria popular, el Si a Chávez, el Si declarat a continuar el camí del Socialisme.

El resultat final del Si supera en gairebé deu punts el No. L’opció que proposaven les forces que donen suport a Chávez va tenir quasi el 55% amb més de sis milions de vots, amb més d’un milió de sufragis que l’opció pel No.

Dissabte 14 vam presenciar una grollera representació d`ingerència en la sobirania veneçolana. L’eurodiputat hispànic del PP Luis Herrero, es va presentar a Caracas proferint insults contra les altes magistratures de l’estat veneçolà i llençant tot tipus d’improperis cap al procés democràtic que allà tenia lloc. Cap altre observador internacional, cap altre organisme acreditat, cap partit de l’oposició veneçolana va formular cap incidència remarcable. L’oposició veneçolana ha hagut de reconèixer la derrota sense poder objectivar cap anomalia. Luis Herrero i el PP espanyol s’han quedat sols. Aquest individu fou posat immediatament fora de territori veneçolà per protegir-lo de la seva pròpia verborrea descontrolada. La RBV es fa respectar, ja no és una colònia.

El sistema capitalista té veritable por que el procés de socialització que té lloc a Amèrica Llatina i que lidera la República Bolivariana de Veneçuela, sigui referència a l’hemisferi occidental. Vet aquí per què és noticia la possibilitat que pugui perdre. És per això que, quan guanya, per als mitjans de comunicació occidentals la notícia ja no tingui tant d’interès.

El 15 de febrer de 2009 el Socialisme ha tingut una altra victòria contra el capitalisme en Veneçuela. Com diuen en veneçolà criollo, Chávez los tiene locos !

Roger Pérez
Brigada Vallesana Simón Bolívar

50 anys d'exemple revolucionari

Foto Ibarro


Traductor catalán-castellano.


En Carles Escolà des de les pàgines de la públicació generalista ToT Cerdanyola dedica el seu homenatge a la Revolució Cubana en el seu cinquantè aniversari.




L'1 de gener es complien 50 anys de la victòria revolucionària a Cuba. Mig segle de conquestes socials i resistència. El que semblava impossible, una revolució a 90 milles d'Estats Units, no només va passar, sinó que es va consolidar i encara resisteix, tot i la política d'ingerència i assetjament dels governs nordamericans: intent d'invasió militar, bloqueig polític, comercial i financer, atemptats terroristes, violacions de l'espai aeri i marítim, intents de magnicidi, ... Una llarga llista d'agressions a les quals el poble cubà sempre a plantat cara.

Malauradament els mitjans de comunicació mundials donen una imatge de Cuba que poc té a veure amb el periodisme. Informacions descontextualitzades, manipulades o directament falses, acusacions de no respecte dels drets humans. Una actitud que contrasta amb la condescendència amb què els mateixos mitjans es refereixen a les matances dels EUA a l'Afganistan i Iraq, d'Israel a Gaza, o fins i tot als casos de tortura que encara es produeixen a l'estat espanyol.

Agradi o no, la Cuba Socialista revolucionària ha eradicat la fam i l'anafabetisme, i garanteix el dret a una educació i sanitat públiques, mentre les polítiques neoliberals han caminat en direcció contrària a la resta de països de la regió. Una Revolució que ha forjat un esperit internacionalista i solidari entre els pobles, com ho prova els més de 30.000 metges cubans que cooperen a l'exterior, o el suport a les lluites anticolonials. No és d'estranyar que cada cop més països a Llatinoamèrica hagin iniciat el camí cap el Socialisme, inspirats en l'exemple del poble cubà.

Per aquestes i per moltes raons més,

Visca la Cuba Socialista

Carles Escolà
Brigada Vallesana Simón Bolívar

Diez años que efectivamente han estremecido el mundo.

10 años de logros de la Revolución Bolivariana (Telesur).

Leer en Kaos en la red escrito de Raul y comentario documentado #2 de Antonio en respuesta al escuálido #1.

Son 10 años que han estremecido al mundo, como diría hoy John Reed desde su praxis de “cronista de Revoluciones”. 10 años que han cambiado a Venezuela no sólo en el nombre, y que han cambiado la fisonomía de Nuestra América.

Cuando Hugo Rafael Chávez Frías juraba “sobre la moribunda Constitución”, comenzaba el tránsito imparable de los humillados y postergados de América que esta vez si habían dicho basta y echado a andar. El camino duro y largo de ejemplo y resistencia de Cuba quedaba en el mejor y más aventajado discípulo de Fidel, y con él se comenzó a configurar el nuevo mapa geopolítico que hoy suma a Bolivia, Ecuador, Nicaragua, Honduras, Dominica y se funde en el ALBA de los pueblos libres que construyen sin amos el nuevo devenir en medio de la crisis más grande del sistema Capitalista desde la Gran Depresión.

Desde la Brigada Vallesana Simón Bolívar, en el estado español, saludamos con toda humildad al Comandante Hugo Chávez y al pueblo Bolivariano. Nos congratulamos con los 10 años de Revolución que ha acabado con el analfabetismo, que libra la guerra a la “ceguera de los pobres”, que sustenta el salario social más alto de toda América Latina, que hace suya la quintaesencia de los revolucionarios, como decía allí el Comandante Ramiro Valdés, la Solidaridad y el Internacionalismo.

Venezuela ya no es la de 10 años atrás en tasa de paro, en acceso a la educación y universidad, deporte, salud, vivienda, seguridad, trabajo. No es la misma de hace 10 años en Soberanía e Independencia frente a los EUA y los poderes imperiales de Europa.

Hoy, de manera inédita en Nuestra América, se vuelven a reunir en la República Bolivariana de Venezuela los presidentes que están cambiando el curso de la Historia encabezados por el Comandante Hugo Chávez. Lo hacen Evo Morales de Bolivia; Rafael Correa de Ecuador; Manuel Zelaya de Honduras; Daniel Ortega de Nicaragua; el primer ministro de Dominica, Roosevelt Skerrit, y el primer vicepresidente cubano, José Ramón Machado Ventura. Lo hacen para celebrar juntos los 10 años de Revolución, y para avanzar más en la integración que soñara el libertador de América, Simón Bolívar.

En medio de la campaña por reformar la Constitución para permitir la reelección de todos los cargos elegidos, estos 10 años nos enseñan que los enemigos de la Revolución Bolivariana están dispuesto a llegar donde sea por recuperar sus privilegios. La amenaza bélica del imperia EUA contra el proceso es bien presente.

Qué lindo es mirar Nuestra América y comprobar que el ejemplo del Che y de todos y todas los revolucionarios y revolucionarias caídos constituyen la semilla que germina hoy en los que tienen en sus manos la liberación definitiva.

Porque la espada de Bolívar continúe su batalla eterna por la Liberación y la Soberanía. Vida eterna para la joven Revolución que estremece nuestras conciencias y al mundo.

Viva el Comandante Hugo Chávez Frías.
Viva el pueblo Bolivariano.

Raul Guerra Araya
Brigada Vallesana Simón Bolívar
en el 10 Aniversario de la Revolución Bolivariana

Internet militarizada, desde los USA con horror

Hace pocos días leíamos en el rotativo Público la iniciativa del brazo militar del imperio yanqui, mediante su oficina de proyectos tecnológicos DARPA, de crear un protocolo de red orientado a la utilización de la red global de comunicaciones con priorización sobre las de uso civil en la Red de redes Internet. A esta perversión tecnobelicista le han venido a llamar MNP , protocolo de red militar correspondiente a las siglas en inglés. El ejército norteamericano ha convocado un concurso de ideas con unos requisitos funcionales que ha de cumplir dicho protocolo de comunicaciones.

Para analizar esta aberrante propuesta hay que entender siquiera esquemáticamente qué es la red Internet, red que pretende utilizar el ejército norteamericano para extender su supremacía militar. Los tres elementos esenciales ... Leer más en Rebelión o Aporrea o en los compañeros de Kaos en la red

50 Años en Revolución

Muchos no lo aceptan, y otros más numerosos no pueden creer aún que Cuba Socialista y Revolucionaria entre el 1 de enero de 2009 en sus 50 años de intensa, prospera y para felicidad de los pueblos de Nuestra América, fecunda madurez de su Revolución.

Desde la Brigada Vallesana Simón Bolívar queremos dar testimonio una vez más de nuestra solidaridad irrestricta con Cuba, la Revolución, el Socialismo, el Comandante en Jefe Fidel Castro, Raúl y todos los dirigentes de la Revolución. Celebramos 50 años de la más grande Resistencia, valor si límites, coraje e ideas insufladas por Martí y recogidas por Fidel para iluminar Cuba y la hora actual de la América Morena que avanza a su liberación definitiva.

Nunca nos cansaremos de repetir que no hay igual en la Historia de la Humanidad, y que el ejemplo de Cuba perdurará por los siglos de los siglos. Cuba, a sólo 90 millas del más poderoso Imperio conocido y que amenazaba con destruirla, quedaba sola en 1962 cuando la crisis de los misiles y el mundo se puso al borde mismo de la guerra termonuclear. En 1990 cuando se autodestruía la URSS sola quedaba otra vez para seguir siendo Libre y Soberana.

Sola, pero llena de amigos por todo el mundo. Sola, pero con la solidaridad creciente y la admiración y la deuda regada por el planeta. Se cumplen 50 años cuando en Bolivia se festeja la erradicación del analfabetismo con el método desarrollado por Cuba. La lacra que representa este flagelo ha sido liquidada ya en Venezuela y son numerosos los países de la región que lograrán ganar la batalla a la ignorancia con el apoyo incondicional de Cuba.

Son 50 años de incansable lucha por un destino viable y sostenible para la humanidad, alojada toda en el mismo y cada vez más pequeño planeta Tierra. Incansables luchas lideradas por el Padre de todos los revolucionarios de América Latina y el Caribe e inspirador y guía de la hora actual de despliegue del Bolivarismo y la nueva fuerza que representa la región sin amos ni tutelajes de EUA ni de Europa.

En 50 años Cuba revolucionaria ha escrito las páginas más hermosas de la historia de América Latina y el Caribe y de África. Cada unos de nuestros pueblos debe inclinar su cabeza en señal de respeto, admiración y agradecimiento por cuanto cubanas y cubanos han hecho en la salud, alfabetización, deportes, agricultura, y defensa de la integridad territorial y lucha contra la opresión. Muchos de ellos han vertido su sangre generosa por todos nosotros pagando como decía Martí “la deuda con la Humanidad”. No vamos a repetir hoy lo que hemos sostenido y sostenemos sobre Cuba. Estamos con Cuba, y nos enorgullece el haberlo estado ayer y hoy sin vacilaciones.

Los revolucionarios del mundo celebran como suyas todas sus victorias, todos sus sacrificios y exigimos con más fuerza en este aniversario:

1. El Fin al Bloqueo y por una nueva relación entre EUA y Cuba. Esta es una exigencia y uno de los puntos que hicieron posibles la victoria de Obama incluso la Florida.

2. Libertad a Los cinco patriotas cubanos injustamente encarcelados por más de 10 años en prisiones de EUA.

3. Devolución a Cuba del territorio que ocupa por la fuerza el ilegalmente EUA: La base militar de Guantánamo, símbolo de opresión, torturas e ilegalidades internacionales que comete el gobierno de los EUA.

4. Incorporación plena de Cuba a las instancias regionales de integración por una nueva geopolítica multipolar.

5. Respeto a la Soberanía, integridad territorial, y derechos de Cuba a decidir su propio futuro sin ingerencias extranjeras.

50 años de lucha permanente y Resistencia deben ser suficientes para que se acepten estas propuestas justas que sólo engrandecerían a los nuevos inquilinos de la Casa Blanca. Cuba por su parte continuará resistiendo, dirigidos por Fidel, Raúl y ese mismo grupo de rebeldes que hace más de 55 años asaltaron el Moncada y el Carlos Manuel de Céspedes, luego desembarcaron en el Granma y dominaron las montañas de la Sierra Maestra para invadir toda la isla y devenir con la Libertad el 1 de enero de 1959.

Vivan los 50 años eternos del triunfo de la Revolución.
Viva Fidel.
Patria o Muerte, Venceremos.

Brigada Vallesana Simón Bolívar.
diciembre de 2008
Vallès Occidental.

Un breu balanç. S`acaba el 2008, comença el 2009 el 50 aniversari de la Revolució Cubana.

Gráfico Iván Lira

Traductor catalán - castellano.

L’any 2008 finalitza. La veritat és que ha estat intens quant a fets esdevinguts a la Patria Grande, els processos de transformació socialista continuen no sense lluita i esforços permanents. A Europa s’ha desfermat la crisi que havia de venir amb unes imprevisibles conseqüències econòmiques, socials i polítiques, amb una esquerra desorganitzada incapaç de donar respostes.

La Brigada ha intentat dintre de les seves reduïdes possibilitats humanes i materials fer de pont entre el nostre entorn vallesà i Amèrica, difonent tot allò positiu que els canvis estructurals estan duent a terme i denunciant el permanent assetjament que especialment l`imperialisme ianqui però també l`europeu realitza contra els governs revolucionaris en forma d’amenaces de magnicidi, intents de cops d`estat i sedicions, bloquejos comercials, explotació econòmica, manipulació informativa o intimidacions militars. Amb tot la ferma determinació dels pobles llatinoamericans, els seus moviments socials, els seus partits revolucionaris i la seva comandància compromesa i integrant dels mateixos està superant totes aquestes adversitats.

Hem inaugurat el lloc Internet per tenir una seu permanent amb la qual s`hi pugui contactar brigadavallesana.blogspot.com que ens serveix de bitàcora d`activitat i pensament. Hem col·laborat amb els mitjans alternatius publicant notícies o reflexions fetes pels/les components del grup a: Aporrea, Rebelión y Kaos en la red. Hem continuat publicant escrits en la premsa local, amb més dificultat de l`esperada atesa la incomprensió d`aquests mitjans del fet global vista des de la nostra perspectiva. A fons Vallès sempre ens ha publicat els nostres escrits i amb la resta la sort ha estat repartida. Continuarem però, insistint-hi. Tenim corresponsals a Caracas, La Habana i La Paz, (l`Eix del Bé) companys i companyes revolucionàries que ens mostren la seva realitat.

Alguns companys i companyes de la BVSB han viatjat a Cuba i la República Bolivariana de Veneçuela per conèixer de prop les actuals circumstancies dels seus respectius processos d`aprofundiment socialitzador, refermant el nostre suport incondicional als mateixos i estrenyent els llaços que ens uneixen. A l’hora de triar destí vacacional ha estat clar el seu criteri solidari.

Mitjançant la nostra activitat hem conegut nous companys que en la mesura de les seves possibilitats i ocupacions col·laboren amb nosaltres: el fins ara regidor en Carles jove representant del moviment revolucionari que ha de venir per canviar aquesta societat, el ara Viceministre del govern bolivià d`Evo Morales compromès amb la transformació del seu país, el company i germà Ramiro Lizondo, l`Eduard professor de la Universitat Ramon Llull que desenvolupa tasques solidàries a la República Bolivariana de Veneçuela i el professor cubà contactat en l`últim viatge a l`Illa que ens enviarà els seus escrits. Hem establert una relació privilegiada de mútua col·laboració amb els companys i companyes de l`Alternativa d`Esquerres per Badia, exemple de combatitivitat, de concreció i de pluralitat per a l`esquerra que pretén transformar la societat capitalista.

Hem difós a través de tres actes públics la realitat de l’ALBA marc interestatal de cooperació de complementarietat dels pobles, de Bolívia i de la RBV a Cerdanyola i Badia. Hem donat suport, mitjançant en Carles a Cerdanyola i en Sergio i el grup municipal de l`AEB a Badia, al poble i govern bolivians amb mocions llegides i aprovades als respectius plens municipals. Tot això ens ha permès contactar i conèixer als companys de les legacions consulars així com al Primer Secretari de l`Ambaixada de Bolívia a Madrid company Álex Gálvez.

Volem encetar una línia de treball amb la difusió i l`extensió de les tecnologies lliures on la RBV és capdavantera. Oferir aquestes possibilitats de desenvolupaments als moviments socials i polítics del nostre entorn serà una constant a partir d`ara. Hi ha més línies de treball com ara mitjans de comunicació, educació, cultura popular, sanitat, defensa asimètrica, democràcia participativa radical o experiències econòmiques col·lectivistes, però falten companys i companyes per desenvolupar-les. No es tracta de fer coses per un lloc allunyat a l’altra banda de l’oceà amb un sentit unidireccional, que també. Però la nostra activitat vol veritablement consistir en el recíproc aprofitament del nostre quefer conscients com som, que a Europa tenim uns dèficits que podem suplir amb l`ajut dels i les nostres companyes sudamericanes, centreamericanes i caribenyes. Per descomptat així mateix ajudar en totes aquelles coses que ens facin arribar des d`allà i que estiguem en condicions d`aportar-les.

La Brigada vol ser una eina de l`esquerra socialista revolucionària i anticapitalista que ajudi a connectar dues realitats europea i sudamericana separades fins ara però que formen part d’un mateix destí. El nostre imaginari republicà, la germanor amb els pobles sudamericans, els llaços històrics, la possibilitat de col·laborar socialment i econòmica que tenim ara, tot això fa que malgrat la incomprensió que hi subsisteix, hi continuarem així mateix insistint en què som un mateix poble.

Tenim pendent la Jornada Democràcia i Socialisme, experiències socialitzants a l’Amèrica Llatina que hem dissenyat conjuntament amb els companys d’Espai Marx, molt especialment amb el company Nando. La idea és mostrar els processos de base que esdevenen a Amèrica del Sud amb interlocutors implicats en els mateixos i posar-los en comú amb les formes iniciàtiques de socialització que enceten grups del nostre entorn Trobada Alternativa de Nou Barris o les Candidatures Alternatives del Vallès.

Voldríem que al Vallès s`hi establís la primera adhesió d`un municipi europeu a l`ALBA. Per què no? La Brigada s’ho proposa i de ben segur que hi haurà companys i companyes que agafaran la proposta per a quan concorrin voluntats i oportunitat poder dur-la a terme.

Hem de fer un projecte de reconstrucció a Cuba per combatre la devastació dels huracans que han colpejat la Pàtria de Fidel. En Leo i en Carles van aconseguir l’atorgament de 12000 € per ajuda d`emergència de l`Ajuntament de Cerdanyola. Ara farem un projecte de reconstrucció per al qual necessitem idees i suport.

Els camarades Sam i la Irene continuen essent els ambaixadors catalans a Caracas de la Brigada, mai diuen no, sempre acollint amb la seva alegria i optimisme encoratjadors, sempre ajudant a tothom que arriba a terra bolivariana i orientant-nos estratègicament des d`allà als vallesans.

Aquest 2009 que just encetem, començarà amb el referèndum a la RBV per permetre al poble veneçolà poder elegir democràticament a qui ha de seguir liderant el procés de democràcia participativa i economia socialista i col·lectivitzada el Comandante compañero Hugo Chávez. Amb eleccions a El Salvador on el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional pot arribar al poder per transformar aquest país centreamericà. S’ha de votar la Nova Constitució Política de l’Estat a Bolívia com a marc de desenvolupament dels pobles originaris i classes populars. Eleccions a l`Equador per continuar amb la Revolució Ciutadana. A tot el continent es realitzaran processos encaminats a la Integració en la Patria Grande.

Pot ser aquest l`any que es trenqui el bloqueig a Cuba. Hem però, d`empènyer tots i totes. El President compañero Evo Morales ho deia, retirem les nostres legacions diplomàtiques dels USA fins que els ianquis no retirin el criminal bloqueig. Volem Los Cinco Héroes a casa com demana el President cubà compañero Raul Castro “si quieren sus agentes, disidentes según el Imperio, se los enviamos, pero que nos devuelvan a nuestros Cinco Héroes”. Desitgem el total restabliment de la seva afecció del nostre Comandante en Jefe Fidel, que celebri el seu 83 aniversari ple de salut i orientant-nos amb les seves Reflexiones, referent i brúixola del món en què vivim.

Parafraseando al Comandante Che Guevara “Déjennos decirles aún a riesgo de parecer ridículos que nos mueve un sentimiento ...” de fraternidad sabedores que la lucha unitaria es la que nos da posibilidades de superar el sistema capitalista que nos oprime. Por eso es por lo que deseamos a todas y todos los compañeros que colaboran con la Brigada, nacida en aquel inolvidable viaje a la RBV en el verano de 2005, que la Brigada es de todas y todos y que es una herramienta, si queréis modesta, para la transformación social en la cual si estamos todas y todos de acuerdo para acabar algún día más pronto que tarde con la explotación del hombre por el hombre.

Feliç i combatiu any 2009

Brigada Vallesana Simón Bolívar

Ser capitalista es un mal negocio, claves para socialistas (del siglo XXI). Contexto del libro libre de Haiman El Troudi

Que se vayan, que paguen la crisis los ricos, que no vuelvan nunca más, el capitalismo ha fracasado, basta de deslocalizaciones, stop a la privatización, resistencia antiestatal.

Leer escrito entero en Kaosenlared.

Se puede descargar este libro libre en la página Internet de en Haiman El Troudi.

Todas estas expresiones muestran la indignación de cierta parte de las clases populares y trabajadoras europeas por el deterioro de sus condiciones vitales como consecuencia de la crisis capitalista. Se refleja una suerte de confusión de deseo y cruda realidad ante la imposibilidad de hacer frente efectivo al desastre social del empobrecimiento, al paro, al saqueo de los fondos públicos estatales transferidos al capital especulativo financiero y al recorte progresivo de las prestaciones sociales.

Hay organizaciones que bajo estos lemas convocan manifestaciones con concurrencias no tan numerosas como sería necesario. El anticapitalismo espontáneo, la inmediatez agitadora sin planificación y alternativa global explícita, se ha instalado en cierto sector de la izquierda europea describiendo detalladamente todas las perversidades del sistema pero sin aportar vías estructurales factibles de salida. El anticapitalismo a secas ha cobrado forma orgánica en partidos así auto proclamados que esperan sacar réditos en las próximas elecciones europeas sin la necesaria unidad revolucionaria. Otro sector de la izquierda cómodamente instalado en el establishment político ocupando espacios residuales de subalternidad institucional, pide alguna medida de control, algún mecanismo de contención depredadora para justificar su presencia cómplice en los ámbitos de poder social liberales.

Evidentemente hay más sectores en el magma alternativo antisistémico, pero enfatizaremos en un tercer sector, aquel que a partir de las luchas globales en todos los terrenos contra el capitalismo y del análisis de la situación actual propone la transformación radical de la sociedad postulando y practicando la construcción del socialismo. La propuesta innovadora que ha emergido de forma más convincente ha sido la promovida desde América del Sur, el socialismo del siglo XXI o si se quiere el socialismo en el o para el siglo XXI. Es igual qué preposición enlace los conceptos, lo realmente importante es la caracterización dialéctica de la lucha contra el sistema capitalista y la articulación de planteamientos viables que se pueden poner en práctica y que se están implantando ... Leer escrito entero en Kaosenlared.


Brigada Vallesana Simón Bolívar
Vallès Occidental

Organitzem-nos contra el capitalisme, establim aliances amb el Socialisme de Sudamèrica

Recull de premsa de la intervenció d'en Samuel Carvajal.

El divendres 19 de desembre a les 19 H. a l'Ateneu tindrem al company Samuel Carvajal revolucionari bolivarià i socialista, doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. En Samuel és molt bon coneixedor de la nostra realitat sociopolítica i ens portarà les experiències de la construcció del Socialisme del Segle XXI a la República Bolivariana de Veneçuela així com els mecanismes de col·laboració organitzada i combativa que hem d'establir a banda i banda de l'Atlàntic contra el capitalisme internacional.

Com a millor exemple de sistemes socials i econòmics solidaris ens mostrarà l'ALBA, tractat establert entre països progressistes del Carib, Sud i Centreamèrica basat no en l'especulació, no en l'afany de lucre ni en la competitivitat aliena als interessos dels treballadors i treballadores si no en la satisfacció de les necessitats reals dels pobles i la seva mútua complementarietat.

Ens toca organitzar-nos de forma unitària, fraternal i oberta contra el capitalisme, hem de crear un paradigma civiliçatori solidari, sostenible i igualitari. Hem de començar a caminar cap el Socialisme del Segle XXI.

BVSB

Acte en Ripollet: Veneçuela després de les eleccions

Traductor catalán - castellano.

Sota el títol “Veneçuela después de les eleccions”, el veneçolà Julio Manuel Fermín, Membre de l’Asociació Civil EFIP (Equip de Formació, Informació i Publicacions) i
col·laborador del Fòrum Mundial de Alternatives, invitat pel Grup pels moviments socials a Ripollet, va participar en el Casal de Cultura i Joventut de Ripollet, en una xerrada per a exposar l’avançament del canvi fins el socialisme que està experimentant Veneçuela. Va destacar que, malgrat les dificultats que està tenint el procés, Veneçuela està caminant capa uns canvis de cohesió social inimaginables amb els anteriors governs, donant drets i ciutadania a més de 3.000.000 d’habitants que havien estat ignorat per la seva pobresa, repartint terres als camperols i la renda del petroli a tota la població, mitjançant programes de salut pública i educació, on 80 % de la població no tenia accés fa 10 anys.

Llegir més ...

Solidaritat amb les lluites

La radiografia del desastre laboral a Cerdanyola i a l'estat espanyol i la crida unitària a la lluita i la generació de formes creadores de models socials alternatius.Carles Escolà.

Traductor catalán - castellano.

Les darreres setmanes són diverses les lluites endegades a Cerdanyola. La crisi econòmica ja es visualitza pels carrers de la nostra vila, en forma de mobilitzacions de col·lectius de treballadors i treballadores que lluiten per la defensa dels llocs de treball. És el cas dels treballadors de Sugrañes, que han començat la lluita contra l’ERO amb el que l’empresa intenta deixar sense feina 80 persones. També tenim per davant el tancament de Zobele, que deixarà al carrer unes 165 persones més; Riviere; el conveni dels treballadors municipals... I el que encara està per venir.

El moviment estudiantil també està en peu de guerra. La lluita contra l’anomenat pla de Bolonya s’està intensificant a la UAB. Creix el nombre de facultats ocupades pels estudiants per exigir un procés democràtic, obert a tota la comunitat universitària, per decidir la implantació o no dels nous plans d’estudi.

Per contra, el rectorat intenta reprimir les protestes tramitant l’expulsió d’alguns líders estudiantils, creient que així s’acabaran les mobilitzacions. Ans al contrari, les expulsions només aconseguiran implicar més estudiants en la lluita, com a resposta a la repressió.

Davant aquest escenari, que tendirà a créixer, és necessari que tot el poble cerdanyolenc ens solidaritzem amb les lluites que s’estan duent a terme a la nostra ciutat.

No podem romandre de braços creuats mentre els nostres veïns i veïnes han iniciat una lluita que en el fons té un caràcter global i, per tant, ens afecta a tots i totes. Suport, difusió dels conflictes, implicació en les mobilitzacions, col·laborar en la unificació de les lluites. La nostra solidaritat avui serà la nostra força demà.

Una propuesta de tecnologías libres para los municipios

Los municipios del estado español han de plantear la migración a tecnologías libres. La izquierda no tiene excusas.


La izquierda real no está ubicando en el lugar estratégico que merece en sus planteamientos de transformación radical de esta sociedad, la necesidad de afrontar la transición tecnológica que exige cualquier ámbito de gestión público. En particular posee especial importancia el proceso de tecnificación de los municipios de acuerdo con los paradigmas ya contrastados basados en postulados libres.

Hay dos líneas en las que se habría de incidir. La primera sería la de programa político y consiguiente traslado a la gestión municipal. Por otro lado, como segunda línea de actuación, se sitúa la promoción de estas tecnologías libres en la sociedad civil fomentando su uso.

La pregunta clave para comenzar estos proyectos es: “realmente ¿qué ganamos embarcándonos en esta aventura?”. La respuesta es que muchas cosas, y paradójicamente la menos significativa es el gran ahorro económico. Las oportunidades en un esquema cruzado de factores externos - internos y positivos - negativos DAFO de debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades serían ...

Leer más en Rebelión o en Kaosenlared.

BVSB

Ha perdido Chávez las elecciones?

Desde Ripollet, Antonio.


Si nos atenemos a las noticias y comentarios de los medios de in-comunicación, las ha perdido de calle, si miramos los análisis que se hacen y que no dejan de ser ciertos y habría que analizar el porque, aunque en ocasiones pueden estar basados en hechos concretos como el haber perdido la alcaldía de Caracas y los 3 estados mas poblados, (por un pequeñísimo margen en la mayoría), son totalmente incorrectos y lo cierto es que desde mi punto de vista no se puede hablar ni de lejos de derrota sino mas bien al contrario de una gran victoria de las fuerzas bolivarianas, y sino a los datos con cifras reales me remito: si ganando en el 77% de los estados y en el 81% de las alcaldías es perder, que seria al contrario????

Imaginémonos por un momento que la oposición hubiera logrado esos resultados..... bueno..... yo no me lo quiero ni imaginar lo que dirían entonces los medios de in-comunicación. A las cifras del siguiente articulo me remito y según ellas el resultado de las elecciones a gobernadores y alcaldías desde el 2000 al 2008 son:

* En 2000 ganamos 114 alcaldías, el 34 por ciento.
La oposición ganó 153 alcaldías, 45 por ciento.
* En octubre de 2004, logramos 226 alcaldías, el 68 por ciento.
La oposición gano 70 alcaldías, el 21 por ciento.
* En 2008 "ganamos el 80 por ciento de las alcaldías del país".
Ofreció dos cifras: las del PSUV, que indican que se han ganado 265 alcaldías contra 62 de la oposición, y las de su equipo, que indican que van 233 alcaldías seguras, contra 56 de la oposición. Cualquiera de las dos cifras constituyen un incremento por sobre las de 2004.

Si bien es cierto que habría que hacer alguna autocrítica como no podría ser de otra manera en cualquier proceso revolucionario como es el caso venezolano y que seria bueno que se hiciera alguna limpieza de muchos arribistas disfrazados, rojos por fuera pero "azules" por dentro, espero que se sigan "perdiendo" las elecciones de la misma manera que hemos "perdido" estas.
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡VIVA CHÁVEZ Y LA REVOLUCIÓN BOLIVARIANA!!!!!!!

Antonio

Bien por el software libre, mejor aún la soberanía tecnológica.

El software libre es el primer paso en el camino de la soberanía tecnológica y el software socialista como herramienta en la construcción del Socialismo.



La crisis financiera y económica ha situado el uso de software libre en el debate de las corporaciones privadas y administraciones públicas como factor de minimización del gasto y como muestra de voluntad de austeridad ante la opinión pública. Tal planteamiento, si bien positivo, es muy pobre ubicando este ámbito tecnológico en consideraciones residuales de balances contables, no entendiendo, o no queriéndose interesadamente entender, el carácter estratégico de la tecnología. La realidad hoy en día en un contexto de tecnificación del proceso productivo es que el software y su control son elementos imprescindibles para la supervivencia empresarial y para la eficacia del sector público. Leer más en Kaos en la red ... o si lo prefieres en Rebelión.

BVSB
Novembre 2008

Ajuda institucional a Cuba de Cerdanyola

Veure notícia.
Traductor catalán-castellano.

L'ajuntament de Cerdanyola donarà part de l'ajut de 2008 d'emergències de 12000 € paliatiu dels danys soferts desprès de la devastació de la temporada d'huracans. Les gestions i seguiment dels companys Leo i Carles ho han aconseguit.

Ens toca ara presentar un projecte de reconstrucció per al 2009. S'admeten idees i propostes.

Con la Revolución Cubana y con Fidel. BVSB

Contra la privatització de l'educació

Concentración en Cerdanyola de l@s profesor@s en defensa de la Escuela Pública.

Traductor catalán - castellano.

Compañeras y compañeros venezolanos, cubanos, bolivianos, ecuatorianos y de todos los paises de la Patria Grande del Che, mientras iniciais un proceso irreversible por la universalidad de la enseñanza pública en vuestras escuelas, nosotr@s nos vemos en la lucha de resistencia contra la privatización neoliberal de nuestro sistema público educativo. Mientras avanzais al Socialismo, aquí en Europa nos quieren sumir en la barbarie capitalista.

El jueves 13 de noviembre hacemos huelga contra el proyecto de ley Llei de l'Educació de Catalunya.

Venceremos !

Loli Peralta

Temps de crisi, temps de lluita

Traductor catalán - castellano.



El company Carles Escolà en la seva prolífica activitat fa un escrit que comença a sonar a tret de sortida, a manifest fundacional de la lluita organitzada, combativa i socialista amb la necessària creació de l'instrument que les articuli. Efectivament tenim una gran responsabilitat, no podem fallar aquesta vegada. En Carles ens convoca a la lluita dient amb especial èmfasi en el darrer paràgraf ...

A hores d’ara tothom és conscient que l’economia global està en crisi. L’especulació i el benefici a curt termini, trets característics del capitalisme, han portat el sistema financer nord-americà a un col•lapse que, com una taca d’oli, s’estén arreu. La globalització ha mostrat la seva cara més fosca.

En el sector industrial català aquesta crisi s’està traduint en un creixent nombre d’expedients de regulació que amenacen milers de llocs de treball. Nissan és un exemple ben conegut, perquè posa de relleu el caràcter rapinyaire dels grups industrials transnacionals, que durant anys han estat acumulant beneficis astronòmics i ara maniobren per carregar la factura de la crisi sobre els treballadors. Però el moviment obrer més combatiu s’està organitzant per plantar cara. La crisi no l’hem provocat els treballadors i no la pagarem.

Aquest context econòmic coincideix amb un moment d’importants lluites socials. Les mobilitzacions contra la directiva de les 65 hores, contra la directiva de la vergonya, pel dret a l’habitatge o la lluita contra la nova llei d’educació (el proper 13 de novembre hi ha convocada un important vaga).

Arriben temps de mobilització social. Temps de defensar els drets aconseguits amb les lluites del passat i organitzar les actuals. D’enllaçar-les. Temps de crear xarxes de solidaritat. I això passa per construir instruments polítics capaços d’aglutinar les diferents lluites, de coordinar-les, de crear sinèrgies per avançar col•lectivament. Cal un debat profund del conjunt de l’esquerra alternativa, un procés d’unificació programàtica i d’acció que vagi configurant les necessàries organitzacions de lluita per fer front als nous temps. Un procés des de les bases. Si no ho fem ara, perdrem l’oportunitat... i una important batalla històrica.

PD

Com deia a l'article venen temps de lluita que demanen de l'organització d'un moviment obrer fort per donar la batalla en el pla econòmic i, sobretot, aixecar moviments populars i alternatius que siguin capaços de donar la batalla en el pla territorial. A partir d'aquí també serà necessari construir instruments polítics capaços d'aglutinar totes aquestes lluites i conduir-les cap un objectiu comú: la transformació radical de la societat, creant les condicions subjectives necessàries. Cal que estem preparats per si, com diuen, la crisi econòmica actual és finalment tan forta que sigui capaç de crear les també necessàries condicions objectives per a un canvi polític i social, en definitiva, una revolució. Si es donen aquestes condicions, cal que estem preparats per aprofitar-les.

El company Ramiro, transformant la societat des del govern bolivià

El company i camarada Ramiro Lizondo, viceministre de Produció i Microempresa s'ha posat mans a l'obra i ja comença a desplegar polítiques de suport a l'economia de base productiva i això en el departament de Santa Cruz on el colpistes havien desenvolupat el seu intent de sedició.
Contra el feixisme Poder Popular !
Una abraçada Ramiro
BVSB
Més informació.

L'ajuntament de Badia a proposta de l'AEB aprova una moció de suport a Bolívia

Traductor catalán-castellano.

L'ajuntament de Badia del Vallès a proposta del Grup municipal de l'Alternativa d'Esquerres per Badia ha aprovat aquesta moció. La BVSB i el poble i govern bolivians agraeixen aquesta mostra de solidaritat i fraternitat entre pobles. Mil gràcies als companys i companyes de l'AEB.

Badia del Vallès a 30 d’octubre de 2008

Moció de suport al poble, Presidència i govern bolivians

ATÈS que Bolívia està vivint en els últims anys un procés de transformació social, polític i econòmic que promou la justícia i la igualtat entre tots i totes les seves ciutadanes. L’arribada a començaments de 2006 a la Presidència de la República de l’aimara Evo Morales Ayma i del govern progressista que lidera, ha suposat la recuperació progressiva del control sobre els recursos naturals, l’atenció sanitària universal, l’eradicació de l’analfabetisme, en definitiva un desenvolupament integral dels sectors productius i socials, factors tots ells que estan traient aquest país de la situació de postració total en què segles de colonialisme i darrerament anys de neoliberalisme l’havien situat.

ATÈS que la integració de Bolívia al marc solidari de cooperació econòmica integral entre pobles com és l’ALBA, juntament amb Cuba, República Bolivariana de Veneçuela, Nicaragua, Dominica i darrerament Honduras, ha facilitat fortament aquest creixement econòmic i millora dels indicadors de progrés econòmic i social.

ATÈS que la germana República de Bolívia ha patit en els darrers mesos atacs continuats a la legalitat constitucional per part de sectors sediciosos de les prefectures d’alguns departaments lligades a l’oligarquia criolla insubmisa a la decisió democràticament majoritària dels pobles originaris i les classes populars. En aquest sentit, l’oligarquia derrotada en les urnes va apostar per una progressiva desestabilització del país amb atacs indiscriminats a instal·lacions governamentals i a la integritat física de persones i moviments socials que donen suport al procés de canvis socials.

ATÈS que la victòria del President Evo Morales i les polítiques progressistes que promou el seu govern van ser ratificades per un aclaparador 67.4% en el referèndum del 10 d’agost va desfermar de forma total l’onada subversiva culminant l’11 de setembre en què desenes de camperols inermes van ser massacrats per bandes paramilitars amb suport de les oligarquies i la prefectura al departament de Pando, on el prefecte està retingut a La Paz acusat de promoure els assassinats i l’ambaixador dels EU va ser expulsat per les seves implicacions en el fets sediciosos i com a instigador de tot el pla subversiu.

És per tot això que des de Badia del Vallès volem fer arribar el nostre suport incondicional al poble, Presidència i govern bolivians i en aquest sentit el grup municipal de l’Alternativa d’Esquerres proposa a l’Ajuntament en ple l’adopció dels següents acords,

PRIMER. Expressar el respecte i suport de l’Ajuntament de Badia del Vallès a la legalitat democràtica de Bolívia i consegüent procés de transformació social amb el qual s’ha dotat les majories dels pobles originaris i les classes populars de Bolívia.

SEGON. Saludar la declaració del Palacio de La Moneda en Santiago de Xile en què els Presidents i
Presidentes d'UNASUR van donar suport a la legalitat democràtica representada pel President Evo Morales i rebutjant així mateix qualsevol intent d’aventura colpista i sediciosa.

TERCER. Expressar el suport de l’Ajuntament de Badia del Vallès a la convocatòria del referèndum per ratificar la nova Constitució Política de l'Estat aprovada majoritàriament per l’Assemblea Constituent al desembre de 2007 i convocada per a la seva celebració per al gener de 2008 en el camí d’una societat justa i igualitària.

QUART. Fer arribar a les instàncies locals, autonòmiques i estatals de l’estat espanyol i de Bolívia mitjançant el consulat i l’Ambaixada boliviana, aquesta decisió del Consistori badienc.

Atentament,
Sergio Escribano
Portaveu grup municipal AEB

Maquillar la crisis o la vuelta del capitalismo de Estado

Samuel Carvajal desde la Caracas roja, rojita.

Los últimos meses han sido pródigos en informaciones provenientes de la fuente económica. La debacle del capitalismo neoliberal, ya cansado de tanta especulación, y pillados en el ardid, sucumbió ante una realidad incontestable: su despliegue y arraigo por todo el mundo sólo ha producido la ruina de muchos frente al enriquecimiento de unos pocos. Pero no es de extrañarse que esa ecuación dominase el comportamiento de la globalización capitalista, agudizada durante las dos últimas décadas; pues su lógica y sentido tiene (y ha tenido) como finalidad fundamental el acopio de la riqueza de las naciones y para el montón, el goteo y los sacrificios.

Para complementar lo anterior, nos tropezamos con un artículo de Antonio Gutiérrez Vergara, diputado del PSOE por Madrid y presidente de la Comisión de Economía y Hacienda del Congreso de los Diputados, quien describe muy bien esta realidad cuando escribe que: “Allí, los salarios reales apenas han variado en 30 años para la mayoría de los asalariados y sin embargo la productividad por cabeza (no por hora trabajada) ha seguido una senda alcista superior a la europea (diferencia instrumentalizada durante décadas para vender la desregulación laboral en la Unión Europea). De cada empleado se ha obtenido más pero se le ha dado menos a cambio de su trabajo. Menos en salario, porque la mayor parte del fruto de su productividad ha ido a engrosar otros bolsillos, pocos, y la distribución de la riqueza se ha hecho cada vez más desigual; y menos en prestaciones sociales públicas, porque la redistribución a través de la fiscalidad también ha profundizado la inequidad. Pero si no han atesorado el sueño americano con buenos salarios acordes con sus trabajos, ¿con qué se ha estado tejiendo el sueño americano durante estos años?”

La respuesta a esta interrogante la recibía de parte del académico Carlos Berzosa, Rector de la Universidad Complutense de Madrid, quien señala que la recompensa a ese esfuerzo eran: los créditos. En este sentido, agrega Gutiérrez Vergara que: “La clase media norteamericana está endeudada hasta las cejas y, si la crisis se propaga mucho más a la economía real, el efecto combinado de dejar de pagar y dejar de comprar puede ser devastador para Estados Unidos y para buena parte de las economías del resto del mundo.”

Se refería a cómo opera la generación de plusvalía en los EE.UU. y cómo este modelo fue extendido hacia Europa, propiciando una profunda grieta en el sistema capitalista que lo tiene sumido a una profunda crisis producto de su propia voracidad, pero también rompiendo la moral de los ciudadanos, destruyendo familias y comunidades.

En esa actitud de avidez por aglutinar capitales y recursos a base de cualquier estratagema, los especuladores, actores de primer orden del sistema, hicieron su agosto, hasta que la cosa no dio para más. La fachada que soportaba al capitalismo, conocida eufemísticamente con el rimbombante término de “Arquitectura financiera”, se vino a bajo, haciendo añicos la vitrina en la cual se lucía el “modelo” hasta entonces inmaculado e incontestable a fuerza de operaciones de maquillaje.

La situación crítica vivida las últimas semanas, que echó al suelo a los principales bancos europeos y de los EE.UU., obligó a los líderes políticos a tomar medidas dirigidas a proteger a los estafadores, es decir a los dueños de los bancos e “inversionistas”. En Europa, la mayoría de los gobiernos también optaron por darles garantías a esos estafadores, pero quizás sonrojados por el hecho, también se lo ofrecieron a los medianos y pequeños ahorristas. Sabían que obviar una medida de esa naturaleza generaría una verdadera espantada y hubiesen faltado colchones para que cada ciudadano con capacidad de ahorro, metiese sus dineritos bajo el respectivo.

Este fin de semana se reunieron los presidentes de los países miembros de la Unión Europea (UE) y decidieron su propio plan de rescate, similar al de Bush. El chorro de millones de euros comprometidos para evitar (o posponer) la debacle, estuvo encabezado por el aporte mil millonario de Alemania (500 mil millones de euros), seguido por Francia (360 mm), sumando no menos de
dos billones y la promesa de controlar a ladrones y especuladores. Cosa difícil, pues en el club europeo se permean muy bien los hábiles banqueros. Sarkozy promete refundar el capitalismo. Esperaremos en esta esquina.

Respostes del Sud a la crisi econòmica del sistema capitalista.

Il.lustració Gervasio Umpiérrez

Leer en castellano en Aporrea.
o en Kaos en la red.





La crisi del sistema que inexorablement havia de venir ja ha arribat. L’explosió de la bombolla especulativa no només en el sector immobiliari sinó en el financer, l`energètic i l`alimentari, ha fet despertar a molts del somni neoliberal. La realitat en què ens trobem és una economia occidental amb una recessió de conseqüències i durada que cap opinió honesta i responsable és capaç d`acotar. Afirmar que la solució arribarà d`aquí a uns mesos, com a molt tard en un any o dos, és una mentida més que intenta esmorteir i esglaonar l`empobriment al qual ens aboca paulatinament la crisi. No és una turbulència més, entrem de cap en una davallada econòmica estructural del capitalisme en què ja no s`assegura res, ni feina, ni pensions, ni assistència sanitària, ni atenció educativa, ni estalvis, res. El capitalisme ens proposa en matèria de drets que tornem a l`inici del segle XIX, a una societat amb absència de regulació al caprici arbitrari dels grans poders econòmics capitalistes.

Diu Fidel que “el sistema capitalista desenvolupat, el màxim exponent del qual és el país de naturalesa privilegiada on l’home blanc europeu va dur les seves idees, els seus somnis i les seves ambicions, es troba avui en plena crisi. No és la crisi habitual cada cert nombre d’anys, ni tan sols la traumàtica dels anys trenta, sinó la pitjor de totes des que el món va seguir aquest model de creixement i desenvolupament. Aquesta crisi del sistema capitalista desenvolupat es produeix quan l’imperi dels EUA està pròxim a canviar de prefectura en les eleccions que tindran lloc dintre de vint-i-cinc dies.”

Els ideòlegs neoliberals asseguraven que el mercat ho situava tot en el seu lloc. Aquestes veus reclamen ara de forma cínica desviar recursos públics, que haurien de servir a fins socials, per solucionar els problemes financers de les grans corporacions creditícies. S’aplica la vella màxima dels potentats: privatitzem els guanys, socialitzem les pèrdues.

El neoliberalisme salvatge està en crisi però no mort. Estem veient així mateix emergir clarament dos úniques propostes. Per una banda, el neokeynesianisme que proposa reflotar el sistema capitalista i per una altra el Socialisme del Segle XXI que insta a superar-lo des d`una perspectiva d`igualtat, justícia i sostenibilitat, opció socialitzadora que es construeix cada cop a més països a l`Amèrica del Sud.

El neokeynesianisme intenta proposar la vella recepta de la intervenció estatal, proveir de immensos fons públics per tapar forats monetaris en el grans bancs amb fallida, establir tímids mecanismes de control en les transaccions financeres internacionals i retornar a una tèbia iniciativa del sector públic en l`economia productiva, fent-ho tot amb molta cura per no ofendre als magnats capitalistes. La naturalesa intrínsecament especuladora del capitalisme fa que aquestes cortapises del desgavell econòmic que proposen els social lliberals keynesians, cosins germans dels neoliberals, queden superades poc temps desprès d`implementades, tornant a l’especulació pura i dura neoliberal i cada cop en pitjor situació i amb conseqüències cada vegada més catastròfiques per a la ciutadania i l`entorn natural. No és simple avarícia d’uns vividors, no és falta d`escrutini de les transaccions monetàries, és capitalisme en la seva única i crua expressió, la depredació del medi i l`explotació de l`home per l`home.

La crisi és sistèmica no només financera, és alimentària, energètica i ecològica que posa en qüestió l`existència de l`ésser humà al nostre planeta. És el moment en què la disjuntiva Socialisme o barbàrie necessita un posicionament decidit en favor del primer. L`opció del Socialisme que de manera progressiva estan posant en marxa països de Sud Amèrica com ara Veneçuela, Cuba, Equador, Bolívia o Paraguai lidera l`única opció viable per a la Humanitat arribats a aquest dramàtic punt de la Història. El SS XXI planteja un canvi radical en la concepció de la societat, una economia al servei de les persones i no de l’enriquiment d’uns pocs, el respecte al medi ambient front a la depredació i la contaminació, la igualtat i la justícia front el darwinisme social. El creixement del PIB superior al 5% que tindran aquest 2008 als països sud-americans amb governs socialistes com la República Bolivariana de Veneçuela, Bolívia o Equador, contrasta amb els valors negatius recessius a Europa. Mentre el 2009 suposarà per als països socialistes sud-americans el desplegament de polítiques de creixement econòmic, nacionalització dels recursos naturals i productius, creació d’empreses públiques i socials, augment de l’ocupació, progrés de les cobertures educatives i sanitàries, aquí a Europa la perspectiva és de crisi recessiva severa social i econòmica.

Amèrica Llatina té una opció davant la crisi: l’ALBA marc de col·laboració solidari social, econòmic i polític entre països. Diu Nicolás Maduro, canceller de la RBV: "amb l’ALBA s'’ha avançat en la construcció d’un model integral de desenvolupament econòmic social sobre la base de les decisions sobiranes dels països".

La Humanitat no es pot permetre el luxe de més episodis especulatius generadors de misèria, morts i fam, de guerres de rapinya pels recursos naturals, de contaminació generalitzada del nostre planeta amb conseqüències potser irreversibles. A Europa hem de conformar de manera unitària una força socialista anticapitalista que juntament amb la resta de forces, especialment socialistes i bolivarianes de l`Amèrica Llatina, llenci d`una vegada a les escombraries el malson capitalista i comenci a crear una societat per a les persones. La proposta pot semblar grandiloqüent però ens hi hem de posar. Les generacions que venen demanen un món d`iguals. Ens hem de posicionar d’una vegada.

El primer pas, en conseqüència, consisteix a desprendre a Europa dels EUA, reiniciar les lluites d’ahir contra l’OTAN i la participació d’Europa en guerres agressives, reprendre l’impuls d’un model econòmic alternatiu al depredador d’EUA i per la Societat del Benestar, establir les seves pròpies regles i regulacions monetàries que l’allunyin de FMI i el BM, advocar per la construcció d’una Europa plural, social, igualitària i solidaria.

Continua dient Fidel: “El capitalisme tendeix a reproduir-se en qualsevol sistema social, perquè parteix de l’egoisme i els instints de l’home. A la societat humana no li queda una altra alternativa que superar aquesta contradicció, perquè d’una altra forma no podria sobreviure. La crisi actual i les brutals mesures del govern d’EUA per salvar-se portaran més inflació, més devaluació de les monedes nacionals, més pèrdues doloroses dels mercats, menors preus per a les mercaderies d’exportació, més intercanvi desigual. Però portaran també als pobles més coneixement de la veritat, més consciència, més rebel·lia i més revolucions.”

La Conferència d’Economia Política celebrada a Caracas aquest octubre Respuestas del Sur a la Crisis Económica Mundial ens dóna algunes claus per superar de forma definitiva aquestes crisis capitalistes. Us recomanem la lectura de les seves conclusions.

Octubre de 2008
Brigada Vallesana Simón Bolívar

Ramiro posesionó ...

La ministra de Producción y Microempresa de la República de Bolivia, Susana Rivero, posesionó ayer a Ramiro David Lizondo Díaz, como nuevo viceministro de la Micro y Pequeña Empresa.


Más información.

Lizondo Díaz, que asumió el cargo en reemplazo de Antonio Mario Molina Guzmán, se comprometió a dar continuidad a las políticas, programas y proyectos emprendidos por sus antecesores en apoyo a la micro y pequeña empresa del país. *"A través del viceministerio vamos a facilitar y promover la participación de este sector (micro y pequeña empresa*)", apuntó Lizondo.

Rivero encomendó a la nueva autoridad a consolidar la recién creada agencia Promueve Bolivia, que mediante su programa Plataforma de Mercados Alternativos tiene la misión de buscar opciones comerciales a la Ley de Promoción Comercial Andina y Erradicación de Drogas (Atpdea, por su sigla en inglés).

Una abraçada Ramiro des de Cerdanyola, dels teus companys y companyes de la Brigada.

BVSB
8 de octubre de 2008

L’Amèrica Llatina que desperta

Traductor catalán - castellano

El company Carles Escolà desprès de l'acostament a la realitat veneçolana, bolivariana i socialista d'aquest estiu ens escriu sobre la visió dual d'una Amèrica del Sud que comença el seu camí cap al Socialisme del Segle XXI i una esquerra europea que tot i la crisi sistèmica del capitalisme en la seva forma neoliberal, no troba la manera ni tan sols de començar a lluitar atesa la seva incapacitat de fer un diagnòstic de la situació.

Carles Escolà Sánchez

El passat 15 de setembre la cimera de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) va aprovar una declaració històrica que, “curiosament”, ha passat desapercebuda pels mitjans de comunicació de masses. Per primer cop han decidit de forma majoritària defensar la seva sobirania com a pobles i han recolzat el govern bolivià front el cop d’estat que la dreta reaccionària i racista ha iniciat amb el suport dels Estats Units. Avui cap nació llatinoamericana està sola, al contrari que fa 35 anys, quan el govern d’Allende va ser derrocat amb el silenci i la complicitat dels països veïns.

Cada nació al seu ritme, però indubtablement l’Amèrica Llatina està canviant. Cinc segles de saquejos, genocidi dels pobles originaris, repressió i, en les últimes dècades, guerra bruta contra tots aquells que alçaven la veu han anat configurant uns moviments socials que poc a poc s’han organitzat per crear instruments polítics amb els quals arribar al poder i transformar les seves societats. Els pobles llatinoamericans han despertat. Els marcs de col•laboració i solidaritat entre nacions germanes es consoliden, en un procés d’integració regional cap a l’anomenada segona independència, per alliberar-se de les cadenes que els lliguen a l’imperi del nord.

Lamentablement les esquerres europees, en una mostra de supina miopia política, continuem mirant amb recel i superb paternalisme els processos socials endegats a l’altre costat de l’Atlàntic. Seguim analitzant el món amb el prisma eurocentrista, negant-nos a admetre que el centre de gravetat de la revolució s’ha allunyat de la industrialitzada Europa i s’ha situat a l’Amèrica Llatina. I mentre no acceptem aquesta realitat, continuarem en l’espiral del possibilisme i el tacticisme que ens està condemnant a la desaparició.