50 aniversari de la Revolució Cubana a Ripollet

Traductor catalán - castellano.

El dia 9 de maig a les 19 H. a El Local al carrer Monturiol 32 els companys i companyes de Ripollet celebren el cinquantè aniversari de la Revolució Cubana com veieu al cartell anunciador. Diuen els/les companyes de Ripollet:

Sí, amics. Fa 50 anys, concretament el 1 de gener de 1959, el poble cubà liderat per Fidel Castro, Ernesto “Che” Guevara, Camilo Cienfuegos i els seus derrotàven al dictador Fulgencio Batista i obrien una nova etapa a l'illa.

Una nova etapa revoluciónària i de grans transformacions socials com la Reforma Agrària, les campanyes massives d’alfabetització, la universalització de la sanitat així com la gratuïtat de tots els serveis de primera necessitat (llum, aigüa, telèfon, etc.) i tota una sèrie de lleis i mesures destinades al bé comú, a la redistribució de la riquesa, en definitiva a la instauració d’un estat socialista.

Precisament pel seu caràcter d’oposició i al mateix temps alternativa al sistema capitalista dominant, i també pel seu clar anti-imperialisme, Cuba no ha deixat de rebre atacs i embargaments/boicots econòmics (comdemnats inclús per la ONU en resolucions diverses) per part del “amo” de la zona, els Estats Units, que ha intentat així quan no debilitar, directament acabar amb la Revolució. Però Cuba ha resistit i és per això que volem cel.lebrar com es mereix aquest 50è Aniversari des de la comissió de cinema de El Local amb un parell de films que ens apropen a les figures dels seus 2 líders més carismàtics.

Hasta la victoria siempre!!!

Visca la Revolució Cubana ! Visca Fidel !

Visca la III República

Traductor catalán - castelano.

El 14 d'abril continuarem lluitant per la República. Perquè els pobles de la Península Ibèrica puguin exercir el seu lliure i democràtic dret a l'autodeterminació. Perquè puguem refundar aquest estat corrupte amb les bases de l'igualitarisme i la socialització.

Pels nostres avis i àvies que van lluitar a l'Ebre, a Terol, a Madrid, a Euskal Herria, a Andalusia, a Toledo, a Guadarrama, a Badajoz, a tots els racons de l'estat espanyol contra el feixisme. Per la seva memòria lluitarem fins la proclamació de la III República.

Avui 14 d'abril a la plaça de la República ens hem convocat companyes i companys per retre homenatge a la República que va ser i a la que serà. Amb banderes republicanes, la senyera, la tricolor, l'estelada, la roja, la rojinegra per la necessària unitat. Veure comunicat i el report de l'acte de cerdanyola.info. L'any vinent hem de fer una convocatòria unitària àmplia.

Salut i República
BVSB

Covards !

Traductor catalán - castelano.

El company Carles mostra el seu rebuig a l'actuació policial del moviment estudiantil que es mobilitza per aturar el pla Bolònia de privatització encoberta del sistema d'ensenyament superior universitari. No és difícil veure que aquesta repressió indiscriminada no només anava contra els i les estudiants. El sistema capitalista vol fer evident que reprimirà amb brutalitat qualsevol activitat de denúncia, de lluita per un sistema global diferent al neoliberalisme. Diu el company en el seu lloc Internet ...

Si algú encara tenia dubtes de com s'implantarà el pla Bolonya, les imatges del violent desallotjament dels estudiants de la UB i l'estat de setge imposat de facto durant tot el dia pels carrers de Barcelona li aclariran les idees. Estudiants colpejats dins l'edifici de la universitat. Agents anti-avalots baixant de les furgonetes en marxa. Agressions indiscriminades a tothom que gosava estar a la zona cero. Batudes i persecucions. Detencions arbitràries. Una actuació que recorda massa temps suposadament superats, més encara quan l'endemà hi havia convocada una jornada de vaga general de l'ensenyament públic de Catalunya. Lamentablement sembla ser la recepta del govern i els rectors contra el creixent moviment en contra de la privatització de la universitat pública.

Aquesta nova demostració de força, com les que també s'han produït a la UAB i altres universitats públiques, posa de relleu les misèries d'uns personatges que lluny de treballar per la transformació social, estan més interessats a demostrar que poden gestionar els interessos de les grans patronals i cambres de comerç com els que més, tot i dir-se d'esquerres. Covards que callen o qualifiquen d'errors actuacions iguals a les que ells mateixos qualificaven d'atemptat a la llibertat quan el govern estava en mans de la dreta. Covards que traeixen la lluita per un món més just, enlluernats per despatxos amb moqueta, sous públics astronòmics, cotxes oficials i altres prebendes d'estar al poder. Covards que criminalitzen aquells que denuncien la mercantilització dels serveis públics.

Vull mostrar la meva solidaritat i suport a totes les víctimes de la desproporcionada actuació policial del 18 de març, estudiants, vianants i treballadors de premsa.

Cable de fibra òptica entre Cuba i Veneçuela: eina comunicacional per trencar el bloqueig.

L'ajuda mútua entre els germans del Carib, farà que Cuba pugui disposar d'una comunicació a Internet immensament superior a la que el bloqueig dels USA li restringeix. L'imperialisme es posa nerviós i comença a intoxicar. Els companys de Euskal Herria del prestigiós mitjà Cuba Información aclareixen conceptes i rebaten les mentides que des d'Espanya i USA es llencen.

El ALBA dels pobles avança imparable.

BVSB

La construcció d'un vaixell. Càlcul del valor en l'economia d'equivalències.

Ángel Cadelli enginyer en la construcció del barco petrolier Eva Perón a l'Argentina perfila alguns elements associats a l'economia d'equivalències un dels pilars de la visió de Socialisme del Segle XXI segons la visió d'aquest grup de treball conformat entorn al Bloque Regional de Poder Popular y el Scientists for a Socialist Political Economy.

Des de la rica, argumentada i convençuda retòrica porteña, Cadelli contextualitza alguns conceptes com ara el preu, el valor, la situació global, l'especulació capitalista en l'exemple concret del càlcul economètric en hores del disseny i construcció del buc Eva Perón a les drassanes argentines. Una aportació sens dubte útil, el coneixement del valor en hores dels productes, per a formació del Socialisme quant a la retribució als productors/res i sobre tot a la redistribució justa i igualitària de la riquesa en la societat. Més informació a Kaosenlared.

BVSB

Santiago Alba a la televisió pública i social veneçolana.

Santiago Alba Rico, en una entrevista al programa Contragolpe conduït per la comunicadora Vanessa Davies, membre destacada del Partido Socialista Unido de Venezuela, el partit del socialisme bolivarià, partit de masses i de quadres revolucionaris.

Alba Rico fa baixar la filosofia a un llenguatge planer i destaca l'excepcional moment revolucionari que es viu a Veneçuela, on el govern està al servei de les capes populars en aquesta crisi. Cita l'exemple que mentre a Europa s'acomiada a gent, se'ls congela el sou i se'ls baixa, el govern bolivarià promou la creació d'ocupació pública i augmentarà d'aquí a setembre un 20% el sou mínim interprofessional, ja de per si el més elevat de tota l'Amèrica Llatina.

BVSB

Per la sostenibilitat i pel futur dels nostres fills i filles cal defensar el territori i el medi ambient

Traducción catalán - castellano.

Contra l'especulació urbanística, contra els abocadors, per la defensa del territori cal sortir al carrer. Les companyes i companys de Cerdanyola Via Verda així ho han fet a la manifestació de diumenge 22 de març. Llegiu la notícia en què la Rosa situa el marc global mediambiental de Cerdanyola i el Vallès.

BVSB

Tecnificació per al Socialisme del Segle XXI

Leer en castellano en Kaos en la red.

La construcció evolutiva del Socialisme del Segle XXI, SSXXI, segueix el seu avanç. Aquest concepte que ha vingut a constituir el paradigma emancipatori dels pobles per a superar el cada dia més apocalíptic capitalisme es va conformant amb infinitat d'aportacions. Les lluites dels moviments socials, els processos d`integració dels diferents estats, les victòries democràtiques de les opcions revolucionàries i transformadores, els avanços econòmics, la consolidació dels lideratges entesos com manar obeint, són indicadors de tals progressos de l`opció del SSXXI. Parlem principalment de Llatinoamèrica.

Hi ha dos elements constitutius i caracteritzadors del SSXXI en els quals hi ha un consens. Certament en una visió àmplia tindríem més components dels dos que referim a continuació. El primer és la democràcia participativa de base enfront de la representativa que dóna coartada al capitalisme. El segon seria el desenvolupament econòmic basat en pràctiques autogestionàries, sostenibles, col·laboratives i en la planificació democràtica enfront de producció de caràcter apropiatiu de béns i serveis inherent al capitalisme i a la planificació burocràtica com experiència fracassada en els països del socialisme cridat real de l`est d`Europa.

Fa pocs dies en la República Bolivariana de Veneçuela es va celebrar la trobada d`experts multi disciplinars emmarcats en el grup Bloc Regional de Poder Popular i el Scientists for a Socialist Political Economy per a explicar les seves propostes al SSXXI. En dit esdeveniment es va emfasitzar en la necessitat de les noves tecnologies (informàtica més telecomunicacions principalment) per a un desenvolupament màxim tant de les possibilitats participatives en els processos consultius i decisoris democràtics com per a l`establiment del valor dels productes en un marc d`economies d`equivalències. L`economia d`equivalències es basa en la identificació objectivada del valor del producte entès com les hores que una o diverses persones dediquen en la seva elaboració.

Salvant la distància temporal i per tant la situació i context del Socialisme de principis del segle passat i el de principis d`aquest, podríem comparar l`aportació tecnificadora actual de les noves tecnologies amb el que en el seu dia va citar Lenin. El gran revolucionari rus amb un objectiu de síntesi i en primera aproximació va concloure: “la base per a la construcció del socialisme és electricitat més soviets".

Concorre doncs la idea que el progrés tecnològic és aliat de l`avanç social per a un major desenvolupament de les forces productives. El desenvolupament lliure de les forces productives comporta la generació de productes i serveis per a la satisfacció de les necessitats reals de la majoria de les persones en un marc socialitzador. La cosmovisió del SSXXI és així planificar democràtica, complementària i solidàriament l`economia per a l`objectiu del ben social just i igualitari. La situació en la lògica capitalista ha estat, possiblement ho segueixi sent, “especulem financerament tot el que puguem per a enriquir-nos infinitament a costa del sofriment de no se sap quants milers de milions de persones obviant que l`ecosistema planetari col·lapsi”. En tot caso la reunió del G20 de Londres a l`abril definirà les línies sobre les quals es desenvoluparà l`aposta dels grans mandataris de les potències per al seu disseny de recomposició capitalista.

La democràcia participativa radical pot veure`s recolzada en les possibilitats que l`estat de l`art tecnològic ofereix. Quant a comunicacions arribant a totes parts en qualsevol moment i pel que es refereix a prestacions informàtiques amb l`autentificació personal amb mètodes de signatura digital, biomètrica, etc. El CNE veneçolà és referència mundial en implantació de sistemes tecnològics de vot. Aquest organisme té com missió última, tecnificar i així possibilitar físicament la democràcia participativa, protagònica com diuen en criollo.

Quantificar l'insumo de dedicació humana és un treball ingent per la infinitat d`inputs que té la majoria de productes perquè en un marc d`economia d`equivalències es puguin establir els conceptes retributius. La modelització economètrica i el seu trasllat al càlcul numèric mitjançant programari de processat matemàtic permetria així mateix objectivar el valor de forma automatitzada.

Reconeixent en efecte molt importants les aportacions generades per aquest grup d`estudi i de treball, a ningú se li escapa que el trànsit a una organització socialista de la Humanitat contempla un marc més global i complex. La moral i ètica, l`estratègia de transició, els processos de canvi, la coexistència de models, la deconstrucció de l`actual sistema, les polítiques de defensa militar dissuasiva, serien algunes dels elements igualment necessitats de definició. La transició al Socialisme està plena d`immenses dificultats objectives i subjectives que cal vèncer.

Amb tot, l`important al final és alinear totes les iniciatives, en concret aquestes de tipus científic i tecnològic amb les lluites globals dels pobles i liderades pels governs i presidents de l`ALBA. Així ho mostren en la declaració de principis de les jornades. Saludem així el seu esforç i aportacions.

Roger Pérez. Brigada Vallesana Simón Bolívar

Santiago Alba Rico en el homenaje a Antonio Gades

El inolvidable camarada hace cinco años afectado ya de una grave enfermedad, dirigiéndose al Comandante Fidel Castro, Gades afirmó "nunca me sentí un artista, sino un simple miliciano vestido de verde olivo, con un fusil en la mano para donde, como y cuando sea, siempre estar a sus órdenes".



Este filósofo con mayúsculas como se podría calificar a Santiago Alba, califica la tríada platónica lo bueno, lo bello y lo verdadero, motivadora del consumismo depredador y el individualismo alienante de la sociedad occidental, incompatibles con la supervivencia del género humano. Esta tríada de conceptos la contrapone con esta otra, lo regular, lo bonito y lo aproximado y que se encarna genuinamente en la Cuba socialista de hoy, modelo no sólo a admirar y defender si no a estudiar y a inspirarse en sus concepciones y cosmovisión emancipatoria. En Europa, ni que decir tiene estamos en lo malo, lo horrible y lo falso.
BVSB

La Solidaridad con Cuba es con la Revolución cubana, sus dirigentes históricos y su pueblo inigualable.

Kaos en la red. La Solidaridad con Cuba es con la Revolución cubana, sus dirigentes históricos y su pueblo inigualable..

En la “izquierda” se habla, escribe y discute profusamente sobre los cambios producidos en Cuba y de la Reflexión que el Compañero Fidel escribió para la ocasión. El texto es en su parte más comentada el que sigue:
“Con motivo de los cambios en el seno del Ejecutivo, algunas agencias cablegráficas se rasgan las vestiduras.

Varias de ellas hablan o se hacen eco de rumores "populares" sobre la sustitución de los "hombres de Fidel" por los "hombres de Raúl". La mayoría de los que fueron reemplazados nunca los propuse yo. Casi sin excepción llegaron a sus cargos propuestos por otros compañeros de la dirección del Partido o del Estado. No me dediqué nunca a ese oficio.

Jamás subestimé la inteligencia humana, ni la vanidad de los hombres. Los nuevos ministros que acaban de nombrarse fueron consultados conmigo, a pesar de que ninguna norma obligaba a los que los propusieron, a esa conducta, ya que renuncié hace rato a las prerrogativas del poder. Actuaron sencillamente como revolucionarios auténticos que llevan en sí mismos la lealtad a los principios. No se ha cometido injusticia alguna con determinados cuadros.

Ninguno de los dos mencionados por los cables como más afectados, pronunció una palabra para expresar inconformidad alguna. No era en absoluto ausencia de valor personal. La razón era otra. La miel del poder por el cual no conocieron sacrificio alguno, despertó en ellos ambiciones que los condujeron a un papel indigno. El enemigo externo se llenó de ilusiones con ellos.”

A partir de este texto comienza un verdadero corrillo de “repuestas” desde la “Izquierda” considerada (auto considerada) amiga de Cuba y de la Revolución. Es decir que a parte de la Izquierda no le agradaron los cambios, y más aún, no permiten que Fidel Castro, al que consideran un entrometido (sic), se refiera a dichos cambios como lo hizo. Hay que pensar entonces que muchos de los que están opinando eran o se sentían amigos de Carlos Lage y Felipe Pérez Roque y no les ha gustado nada su sustitución. De dónde entonces tanto escrito obedeciendo a tanto rumor emanado de Miami y El País?

Ya de por si es incómodo leer a algunos de los ilustres opinando a diestro y siniestro sobre los cambios, intentando dar explicaciones y pidiéndolas ellos a Fidel. Quieren saber las causas “profundas” y no les basta la decisión tomada y las que iremos conociendo. Los tiempos que no marcan en la política de sus países los pretenden marcar a quienes los han recibido siempre como hermanos.

Pero la cuestión fundamental es: por que comenzar a escribir sobre esto? Por que tiene que ponérnoslo difícil Fidel al referirse a los dos revocados? Por que ahora no confiamos en lo que el Buró Político del PCC discutió y decidió? Por qué no confiar ahora en Fidel, en Raúl y los dirigentes históricos de la Revolución que tienen en sus manos la conducción del proceso? Por qué no escuchar a los perros ladrar y alegrarnos que la revolución avance? Por qué llevar aguas al molino de los que quieren y sueñan con el derrumbe de Cuba revolucionaria?

Creo que el pueblo cubano no tiene ni la misma valoración ni incertidumbre con las destituciones, que se enmarcan en las reformas para hacer más pequeño, manejable y eficaz el Gobierno cubano y el trato de los asuntos prioritarios, cambios que por lo demás están en sus inicios, y que también están teniendo lugar en otras revoluciones de Nuestra América con el mismo propósito: defender la revolución e impulsarla.

Fidel conectado con su pueblo por la escritura y escrutando siempre a los suyos nos ha enseñado que la verdad es siempre revolucionaria, y nada más ni nada menos se ha hecho que poner la verdad sobre la mesa y tomar las decisiones que la dirección revolucionaria considera correctas, justas y que representan por lo demás el sentimiento mayoritario de los/as cubanos/as. Muchos/as amigos/as no han entendido nunca el lenguaje entre Fidel y su pueblo.

Más claro agua: “Jamás subestimé la inteligencia humana, ni la vanidad de los hombres.” Vanidad: Arrogancia, presunción, envanecimiento, que es lo que se tiene que haber detectado y en consecuencia corregido. No me pregunten cómo ni dónde, pero tengamos memoria y recordemos otros momentos nada dulces, pero necesarios en 50 años de Resistencia y Victorias.

Continúa Fidel: “Ninguno de los dos mencionados por los cables como más afectados, pronunció una palabra para expresar inconformidad alguna. No era en absoluto ausencia de valor personal. La razón era otra. La miel del poder por el cual no conocieron sacrificio alguno, despertó en ellos ambiciones que los condujeron a un papel indigno. El enemigo externo se llenó de ilusiones con ellos.”

Quién no quiere ver? Puede no gustar, pero la realidad es la realidad y la conocen los/as cubanos/as. Hay algo que se pueda alegar falso o equívoco en las letras del Comandante en Jefe? Sinceramente no. Si creo que las exigencias a cuadros dirigentes de la revolución son ciertamente para aquellos que al decir del Che, han alcanzado el eslabón más alto que pude alcanzar la especie humana, y por tanto las mismas son las mayores, que lamentablemente no todos pueden acometer.

Al mástil de su embarcación se amarró Ulises para no dejarse embaucar por los cantos de sirena. Ese mástil de principios, de moral y luces,no puede dejarse naufragar.La revolución no es infalible, y como se puede equivocar, hay que estar prestos a tomas todas las medidas para enderezar el rumbo y corregir y rectificar las deficiencias y errores. Este ejercicio de crítica y autocrítica permanentes es lo único que puede hacer invencible la revolución.

Al perder el contexto histórico e intentar dar cuentas a unos medios deformadores de mentes y voluntades de las gentes, no nos situamos como amigos de la revolución cubana. Hay que saber cuándo contestar y cuando callar dejando el coro de perros ladrando de fondo.

La Solidaridad con Cuba es con la Revolución cubana, sus dirigentes históricos y su pueblo inigualable. Hay que releer a Fidel y Raúl, a Chávez y Evo, a los Presidentes que han pasado por La Habana las últimas semanas y dimensionar los cambios en el marco de las necesidades de fortalecer la revolución y traer la historia de agresiones a nuestros días. La memoria es del todo frágil al punto de no querer recordar. No puede ser esa la actitud de un pueblo que está pagando con sangre, sudor y lágrimas su Independencia y Soberanías Nacionales. Cualquier cambio dentro de la revolución, para más Socialismo, más compromiso con los pueblos del mundo y de Nuestra América que redentora se levanta para construir su independencia definitiva.

Comandante en Jefe, Ordene.
Patria o muerte, Venceremos.
Raúl Guerra,
Brigada Vallesana Simón Bolívar.

Cubanólogos e intelectuales progres: la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio.

Kaos en la red. Cubanólogos e intelectuales progres: la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio.

Los procesos socializadores en América Latina avanzan no sin problemas, no sin agresiones y conspiraciones externas e internas, no a veces sin tesituras difíciles de solventar, pero indudablemente avanzan hacia sociedades justas e igualitarias. Caminan de forma plural, desde su propia realidad e historia, desde su especifidad social y económica pero con un horizonte común como es la Integración de los pueblos de la Patria Grande en el Socialismo. Venezuela, Cuba, Bolivia, Nicaragua o Ecuador son ejemplos claros. El indicador irrefutable de tal avance es que la mayoría de estos pueblos apoyan a sus líderes, gobiernos, partidos y movimientos sociales y políticos alineados a los respectivos procesos.

El reciente reordenamiento ministerial y los comentarios sobre ello realizados por sus líderes en la hermana República de Cuba, ha merecido la crítica exacerbada por parte de una cierta intelectualidad autoproclamada progresista, Serrano, Frabetti, Martín Medem, Torres y algunos más. Con un sorprendente desasosiego unos y con mala leche otros, están viviendo el reajuste del gobierno cubano. Para entender esta crítica ácida y corrosiva y las desafortunadas descalificaciones como las proferidas por Juan Torres, hay que analizar la lógica en la que están instalados algunos de tales pensadores y desde la que realizan sus escritos.

Cuba, la Cuba revolucionaria, antiimperialista y socialista justo cumplió 50 años este enero. Posiblemente el asedio más largo mantenido por el mayor y más destructor imperio que la Humanidad ha conocido. En esta coyuntura de guerra y hostigamiento a muerte se ha tenido que desenvolver y desarrollar el proceso socializador cubano. La lógica pues entre Cuba desde 1959 y el imperialismo capitalista yanqui ha sido de guerra, de guerra sostenida en todas sus facetas, no sólo militar. Por tanto la lógica en la que se sitúa Cuba es la de guerra de resistencia. Obviar esto es consciente o inconscientemente errar el análisis y como hacen algunos de estos pensadores ubicarse en la política ficción. Sucumben a las presiones del sistema y vuelven al redil de la democracia formal, esa mal llamada democracia que permite los desastres que contemplamos cada día.

Algunos intelectuales se sitúan en la lógica eurocéntrica del modelo homologado de democracia occidental. Algunos realizan contra este sistema algunas críticas, muchas si se quiere, cómo no, “con lo progres que somos”! Pero subyace en ellos el referente de que el multipartidismo colorido es garantía asegurada de pluralidad. Todo lo que se aleje de estos cánones ya adolece de legitimidad. No he visto crítica alguna en alguno de ellos a la ilegalización de las opciones democráticas de la izquierda abertzale, ni al envío a prisión de sus candidatos y candidatas. Escriben desde la confortabilidad de la clase media que no para de diagnosticar y dar opiniones. Lo que hace falta en su/nuestro país es dar un paso al frente y convocar, participar y proponerse personalmente para luchar y liderar el movimiento social y político que aquí en el estado español, libre a las clases populares de la barbarie capitalista. Todo lo demás, si bien puede ser bienintencionado poco, por no decir nada, aporta.

Algunos escriben sabedores que su crítica atemperada no les excluye del sistema, no los conduce al paro y al padecimiento de la exclusión social. Incluso participan de algunos espacios y obtienen alguna compensación y reconocimiento. A la mayoría de luchadores sociales anónimos en este país los represalían echándolos muy democrática y legalmente al infierno del paro.

Sin duda escriben de forma frívola sobre hechos que ignoran en su carácter global. Aceptan las prioridades que les marca la agenda del sistema llamándolos a criticar los actos y decisiones de las dirigencias revolucionarias de Cuba o Venezuela cuando se sobrepasa su límite de sacrificio por la Revolución Cubana o Bolivariana a las que tanto dicen apreciar previamente para no ser tachados de reaccionarios. A los que les cuestionan sus posiciones y mantienen el apoyo incondicional a estos procesos revolucionarios, se les tilda de seguidistas, acríticos y parciales. Pegar palos a los líderes revolucionarios los hace aquí respetables para el establishment.

Ya empezó Saramago. En plena ofensiva imperial, primavera 2003 en la invasión de Irak, el imperio simultáneamente se lanzó contra Cuba con actos de bandidaje y piratería de hostigamiento bélico, contra los que la Revolución Cubana tuvo que tomar medidas en consonancia de guerra. El afamado escritor luso “se apeó de la Revolución”, “hasta aquí hemos llegado” espetó luego de presentar su última novela con el potentado de PRISA Jesús Polanco. No hace mucho Petras se lanzó descalificando a Fidel por el llamado del Comandante a todas las partes a la paz y al cese de las actividades guerrilleras en Colombia. Fidel fue calificado poco más o menos de traidor por Petras. Toda Colombia clama ahora por el acuerdo humanitario. Nadie vio a Petras adentrarse en la selva a luchar con un fusil.

Clamorosas fueron las críticas vertidas contra Chávez después del revés que supuso la no aprobación de la reforma constitucional de diciembre de 2007. Apocalípticas y derrotistas diatribas que el Comandante Chávez y los revolucionarios bolivarianos contrarrestaron con los hechos con las recientes victorias electorales. Algunos de estos críticos en nómina de Telesur.

El pueblo llano, la militancia de izquierda no presuntuosa y humilde, mira a la América Latina Socialista como la única esperanza a la cual engancharnos desde Europa para salir del marasmo y la barbarie que nos tiene preparado el sistema capitalista. Hemos de mirar los procesos de transformación como un todo, pueblo, movimientos sociales, gobiernos y líderes. No diseccionamos en sus interrelaciones porque ni nos compete, ni es solidario, ni las luchas que aquí llevamos nos lo permiten. En una lógica de guerra estamos con nuestros líderes como los esclavos de la Roma esclavista seguían a Espartaco. La duda, la dilación y el cuestionamiento en las órdenes eran la derrota. La derrota es la muerte de los pueblos libres como en el Chile de 1973 o la España de 1939.

Hemos de mostrar nuestro más profundo respeto a los procesos revolucionarios de nuestra amada Patria Grande, por eso algunos nos declaramos fidelistas, chavistas, evistas, allendistas, sandinistas. Los procesos son complejos no ausentes de dificultades, de provocaciones, de decisiones controvertidas, pero no estamos en medio neutrales marcando equidistancia. Algunos estamos alineados inequívocamente con la Revolución Socialista y con sus Comandantes Fidel, Chávez, Raul, Evo, Daniel como lo estaban con Espartaco los libertos de la península Itálica.

Roger Pérez
50 años, dos meses y 11 días de Revolución.

Contra la crisi, vaga general!

Traductor catalán - castellano.

Des del blog d'en Carles.

Ja fa uns mesos que la crisi capitalista global està deixant a l'atur milers de treballadores i treballadors, i actualment arriba a cotes que fan esgarrifar. La dinàmica empresarial de privatització de guanys i socialització de pèrdues és avui una realitat que qualsevol veu, no cal ser especialista en economia. Front aquesta situació hi ha dues opcions: pau social o lluita de classes.

La primera es basa a trobar solucions temporals a cada cas, aïllant les diferents lluites i evitant que la classe obrera es mobilitzi conjuntament. Aquesta és l'actitud de les centrals sindicals majoritàries que, renunciant al seu caràcter de classe, es conformen amb salvar els mobles. Com sinó es poden entendre expedients de regulació pactats amb empreses amb beneficis o que s'estigui negociant un pla d'incentius fiscals a la contractació temporal? Més enllà dels eslògans, això està portant que la crisi la paguem els treballadors, ja sigui de forma directa (flexibilitat laboral, congelacions i reduccions salarials, acomiadaments...) o indirecta (EROs, ajuts a empreses i bancs...).

La segona opció passa per bastir un pla global de lluita contra la crisi creada pel mateix sistema capitalista. Un pla capaç de coordinar els diferents conflictes i donar resposta a totes les problemàtiques concretes. Cal més agitació i mobilització social, debats, assemblees de treballadors en actiu i aturats, resistència front el terrorisme empresarial... En definitiva, treballar per una vaga general, el més potent instrument de lluita de la classe obrera. Només així podrem impedir que siguem els treballadors qui paguem la factura d'aquesta crisi que nosaltres no hem creat.

Per la defensa dels drets de la classe obrera, VAGA GENERAL JA!

Carles Escolà

2009 a Veneçuela, Cuba o Bolívia creixement econòmic. A Europa recessió severa.

Traducción catalán - castellano.

Informe de la consultora empresarial alemanya Lateinamerika Verein

Hem de crear un altre sistema econòmic i social i ens hi hem de posar des d’ara mateix. La crisi estructural del capitalisme està ja incidint de forma greu en la vida de cada dia més capes socials. La desocupació, la dificultat quan no la impossibilitat de tornar els crèdits hipotecaris, el tancament de petites i mitjanes empreses són alguns dels efectes més immediats que estem veient. N’han de venir molts més: empobriment progressiu, retalls socials en l’educació i sanitat, fallides bancàries amb afectacions als usuaris o esclats de xenofòbia i racisme. No hi ha ningú pràcticament que no ho pateixi en carn pròpia o tingui amics i/o familiars amb situacions molt complicades.

El missatge dels àmbits de poder polític i econòmic és diferir el problema tot el que poden. Donen dates en què diuen que es començarà a sortir del pou, a veure el final del túnel, però que no justifiquen ni basen en cap indicador econòmic fiable ni cap anàlisi mínimament seriosa. Senzillament enganyen perquè no s’escampi l’alarma social. Tot apunta a que ens aboquem a una depressió de magnitud encara no determinada.

Els bancs privats estan rebent immensos recursos financers de l’estat que no reverteixen en l’economia en forma de finançament ni a les petites i mitjanes empreses ni als ciutadans amb problemes. Aquests bancs tenen una salut financera molt dubtosa. El sector financer ara reclama intervenció estatal per sanejar bancs i caixes en fallida. Diners públics per pèrdues privades. Això si, com afirmava fa pocs dies Francisco González president d’un dels grans bancs espanyols, res de nacionalitzar. El govern en perfecta sintonia amb els grans banquers.

Els sindicats anomenats majoritaris ens conviden a manifestar-nos amb consignes tèbies i domesticades, sense cap crida a prendre la iniciativa transformadora radical que necessita la situació per part dels treballadors i treballadores. Els partits de l’esquerra institucional fan equilibris per donar un missatge de crítica suau al sistema del qual contradictòriament participen amb la recompensa de cobrar sous generosos.

L’esquerra autoproclamada alternativa al sistema es mostra incapaç de nuclear un moviment unitari en el qual no solament s’articulin resistències. Per guanyar veritable credibilitat en la població, cal que es plantegi el model alternatiu al capitalisme amb claredat i amb voluntat unitària. Declarar-se anticapitalista, queixar-se contínuament de com de malament estan les coses, però no explicitar amb quin sistema vols substituir el marc actual de relacions socials i productives és senzillament fer el caganer en el pessebre capitalista.

Crida així mateix l’atenció que des de la societat civil no haguem estat capaços de reaccionar encara. Estem aletargats, paralitzats. Fa pocs dies per sort hem vist alguns inicis de mobilització efectiva. A Sabadell es va celebrar una assemblea d’afectats per les hipoteques on es valoraven opcions de pressió per implicar als bancs en el desastre i que formulessin solucions de corresponsabilitat amb les/els hipotecats. Les federacions d’associacions de veïns criden a manifestar-se contra els impostos abusius dels ajuntaments. El professorat de primària i secundària ha convocat de forma unitària a la vaga contra les mesures neoliberals de la Conselleria d`Educació. Els estudiants universitaris lluiten contra el pla Bolonya. Hi ha algunes més que també van en el camí de la resistència coherent a les mesures lesives del capitalisme.

Efectivament ens hem de mobilitzar i lluitar contra totes les mesures contràries als interessos dels treballadors. Però alhora i amb igual importància cal anar creant i difonent l’alternativa global i les sectorials. Si no es construeix l’alternativa social i productiva difícilment la gent s’afegirà a un moviment de masses de transformació social. Hem de construir el Socialisme a casa nostra. Calen així quatre coses per formar un moviment transformador unitari:

1.articular resistències a les agressions del capitalisme
2.crear una xarxa de solidaritat amb els afectats per la crisi
3.generar i difondre l’alternativa socialitzadora i igualitària al sistema actual
4.implantar allà on es pugui les pràctiques socialistes


Mentre que a Europa al 2009 la recessió ens portarà un decreixement de l’economia de no se sap quants punts ni amb quines conseqüències nefastes en les classes populars, a l`Amèrica Llatina creixeran entre 4 i 5 punts. Aquesta diferència de situació positiva per alguns països sudamericans s`origina en les polítiques d’igualtat dutes a terme en els mateixos com ara la República Bolivariana de Veneçuela, Equador, Bolívia o Cuba amb una previsió de creixement del 4% segons la consultora empresarial alemanya Lateinamerika Verein que permeten entre altres elements dinamitzadors de l’economia, un augment del consum racional i sostenible de béns i serveis.

A l`estat espanyol ens volen aplicar receptes que precisament són algunes de les quals han provocat la crisi: privatitzacions dels serveis socials, precarització laboral, acomiadaments o congelació i retalls salarials. Això ha generat una contracció del consum i una accentuació de la recessió. Just el contrari estan fent a aquests països de l`Amèrica Llatina, des de la perspectiva socialitzadora i igualitària la seva economia creix de forma equilibrada amb benefici especial dels sectors socials populars. Hauríem de, entre altres més coses, mirar cap a Sudamèrica.

Roger Pérez
Brigada Vallesana Simón Bolívar

La Brigada en defensa de la Revolución. Por qué Cuba todavía importa.

Crònica de l'acció solidària amb la Revolució Cubana.

Por qué Cuba todavía importa. Ver web de l'AEB.

Què té Chávez que obre el Telenotícies?

Imagen Iván Lira.
Leer en castellano en Kaos en la red.

El cap de setmana del 14 i 15 de febrer hem vist com la votació per a la reforma de la Constitució veneçolana era primera entrada en el Telenotícies de TV3 i noticiaris d’arreu l’estat espanyol. Es tractava de votar si s’eliminava el límit de mandats en els càrrecs d’elecció democràtica en la germana República Bolivariana de Veneçuela RBV. La proposta presentada per milions de firmes i per la majoria absoluta del Parlament va ser elevada al Consell Nacional Electoral per ser sotmesa a referèndum aquest 15 de febrer.

Què és allò que origina aquest tractament preferent en els informatius europeus? La resposta és clara. A la RBV s’està dilucidant la batalla mundial entre el vell sistema d’explotació capitalista i el nou Socialisme que ha de treure a la Humanitat d’aquesta crisi global, econòmica i financera però també ecològica, energètica i alimentària. Aquesta opció socialista és la que lidera el President Hugo Chávez.

Si bé dissabte 14 i diumenge 15, la possibilitat que Chávez perdés el referèndum motivava la primícia en el Telenotícies, dilluns en resultar guanyadora la opció favorable del Si a la reforma, la notícia ja no resultava tan atractiva. Va caldre esperar en el noticiari força més temps per veure i escoltar la gran victòria popular, el Si a Chávez, el Si declarat a continuar el camí del Socialisme.

El resultat final del Si supera en gairebé deu punts el No. L’opció que proposaven les forces que donen suport a Chávez va tenir quasi el 55% amb més de sis milions de vots, amb més d’un milió de sufragis que l’opció pel No.

Dissabte 14 vam presenciar una grollera representació d`ingerència en la sobirania veneçolana. L’eurodiputat hispànic del PP Luis Herrero, es va presentar a Caracas proferint insults contra les altes magistratures de l’estat veneçolà i llençant tot tipus d’improperis cap al procés democràtic que allà tenia lloc. Cap altre observador internacional, cap altre organisme acreditat, cap partit de l’oposició veneçolana va formular cap incidència remarcable. L’oposició veneçolana ha hagut de reconèixer la derrota sense poder objectivar cap anomalia. Luis Herrero i el PP espanyol s’han quedat sols. Aquest individu fou posat immediatament fora de territori veneçolà per protegir-lo de la seva pròpia verborrea descontrolada. La RBV es fa respectar, ja no és una colònia.

El sistema capitalista té veritable por que el procés de socialització que té lloc a Amèrica Llatina i que lidera la República Bolivariana de Veneçuela, sigui referència a l’hemisferi occidental. Vet aquí per què és noticia la possibilitat que pugui perdre. És per això que, quan guanya, per als mitjans de comunicació occidentals la notícia ja no tingui tant d’interès.

El 15 de febrer de 2009 el Socialisme ha tingut una altra victòria contra el capitalisme en Veneçuela. Com diuen en veneçolà criollo, Chávez los tiene locos !

Roger Pérez
Brigada Vallesana Simón Bolívar

50 anys d'exemple revolucionari

Foto Ibarro


Traductor catalán-castellano.


En Carles Escolà des de les pàgines de la públicació generalista ToT Cerdanyola dedica el seu homenatge a la Revolució Cubana en el seu cinquantè aniversari.




L'1 de gener es complien 50 anys de la victòria revolucionària a Cuba. Mig segle de conquestes socials i resistència. El que semblava impossible, una revolució a 90 milles d'Estats Units, no només va passar, sinó que es va consolidar i encara resisteix, tot i la política d'ingerència i assetjament dels governs nordamericans: intent d'invasió militar, bloqueig polític, comercial i financer, atemptats terroristes, violacions de l'espai aeri i marítim, intents de magnicidi, ... Una llarga llista d'agressions a les quals el poble cubà sempre a plantat cara.

Malauradament els mitjans de comunicació mundials donen una imatge de Cuba que poc té a veure amb el periodisme. Informacions descontextualitzades, manipulades o directament falses, acusacions de no respecte dels drets humans. Una actitud que contrasta amb la condescendència amb què els mateixos mitjans es refereixen a les matances dels EUA a l'Afganistan i Iraq, d'Israel a Gaza, o fins i tot als casos de tortura que encara es produeixen a l'estat espanyol.

Agradi o no, la Cuba Socialista revolucionària ha eradicat la fam i l'anafabetisme, i garanteix el dret a una educació i sanitat públiques, mentre les polítiques neoliberals han caminat en direcció contrària a la resta de països de la regió. Una Revolució que ha forjat un esperit internacionalista i solidari entre els pobles, com ho prova els més de 30.000 metges cubans que cooperen a l'exterior, o el suport a les lluites anticolonials. No és d'estranyar que cada cop més països a Llatinoamèrica hagin iniciat el camí cap el Socialisme, inspirats en l'exemple del poble cubà.

Per aquestes i per moltes raons més,

Visca la Cuba Socialista

Carles Escolà
Brigada Vallesana Simón Bolívar

Diez años que efectivamente han estremecido el mundo.

10 años de logros de la Revolución Bolivariana (Telesur).

Leer en Kaos en la red escrito de Raul y comentario documentado #2 de Antonio en respuesta al escuálido #1.

Son 10 años que han estremecido al mundo, como diría hoy John Reed desde su praxis de “cronista de Revoluciones”. 10 años que han cambiado a Venezuela no sólo en el nombre, y que han cambiado la fisonomía de Nuestra América.

Cuando Hugo Rafael Chávez Frías juraba “sobre la moribunda Constitución”, comenzaba el tránsito imparable de los humillados y postergados de América que esta vez si habían dicho basta y echado a andar. El camino duro y largo de ejemplo y resistencia de Cuba quedaba en el mejor y más aventajado discípulo de Fidel, y con él se comenzó a configurar el nuevo mapa geopolítico que hoy suma a Bolivia, Ecuador, Nicaragua, Honduras, Dominica y se funde en el ALBA de los pueblos libres que construyen sin amos el nuevo devenir en medio de la crisis más grande del sistema Capitalista desde la Gran Depresión.

Desde la Brigada Vallesana Simón Bolívar, en el estado español, saludamos con toda humildad al Comandante Hugo Chávez y al pueblo Bolivariano. Nos congratulamos con los 10 años de Revolución que ha acabado con el analfabetismo, que libra la guerra a la “ceguera de los pobres”, que sustenta el salario social más alto de toda América Latina, que hace suya la quintaesencia de los revolucionarios, como decía allí el Comandante Ramiro Valdés, la Solidaridad y el Internacionalismo.

Venezuela ya no es la de 10 años atrás en tasa de paro, en acceso a la educación y universidad, deporte, salud, vivienda, seguridad, trabajo. No es la misma de hace 10 años en Soberanía e Independencia frente a los EUA y los poderes imperiales de Europa.

Hoy, de manera inédita en Nuestra América, se vuelven a reunir en la República Bolivariana de Venezuela los presidentes que están cambiando el curso de la Historia encabezados por el Comandante Hugo Chávez. Lo hacen Evo Morales de Bolivia; Rafael Correa de Ecuador; Manuel Zelaya de Honduras; Daniel Ortega de Nicaragua; el primer ministro de Dominica, Roosevelt Skerrit, y el primer vicepresidente cubano, José Ramón Machado Ventura. Lo hacen para celebrar juntos los 10 años de Revolución, y para avanzar más en la integración que soñara el libertador de América, Simón Bolívar.

En medio de la campaña por reformar la Constitución para permitir la reelección de todos los cargos elegidos, estos 10 años nos enseñan que los enemigos de la Revolución Bolivariana están dispuesto a llegar donde sea por recuperar sus privilegios. La amenaza bélica del imperia EUA contra el proceso es bien presente.

Qué lindo es mirar Nuestra América y comprobar que el ejemplo del Che y de todos y todas los revolucionarios y revolucionarias caídos constituyen la semilla que germina hoy en los que tienen en sus manos la liberación definitiva.

Porque la espada de Bolívar continúe su batalla eterna por la Liberación y la Soberanía. Vida eterna para la joven Revolución que estremece nuestras conciencias y al mundo.

Viva el Comandante Hugo Chávez Frías.
Viva el pueblo Bolivariano.

Raul Guerra Araya
Brigada Vallesana Simón Bolívar
en el 10 Aniversario de la Revolución Bolivariana

Internet militarizada, desde los USA con horror

Hace pocos días leíamos en el rotativo Público la iniciativa del brazo militar del imperio yanqui, mediante su oficina de proyectos tecnológicos DARPA, de crear un protocolo de red orientado a la utilización de la red global de comunicaciones con priorización sobre las de uso civil en la Red de redes Internet. A esta perversión tecnobelicista le han venido a llamar MNP , protocolo de red militar correspondiente a las siglas en inglés. El ejército norteamericano ha convocado un concurso de ideas con unos requisitos funcionales que ha de cumplir dicho protocolo de comunicaciones.

Para analizar esta aberrante propuesta hay que entender siquiera esquemáticamente qué es la red Internet, red que pretende utilizar el ejército norteamericano para extender su supremacía militar. Los tres elementos esenciales ... Leer más en Rebelión o Aporrea o en los compañeros de Kaos en la red

50 Años en Revolución

Muchos no lo aceptan, y otros más numerosos no pueden creer aún que Cuba Socialista y Revolucionaria entre el 1 de enero de 2009 en sus 50 años de intensa, prospera y para felicidad de los pueblos de Nuestra América, fecunda madurez de su Revolución.

Desde la Brigada Vallesana Simón Bolívar queremos dar testimonio una vez más de nuestra solidaridad irrestricta con Cuba, la Revolución, el Socialismo, el Comandante en Jefe Fidel Castro, Raúl y todos los dirigentes de la Revolución. Celebramos 50 años de la más grande Resistencia, valor si límites, coraje e ideas insufladas por Martí y recogidas por Fidel para iluminar Cuba y la hora actual de la América Morena que avanza a su liberación definitiva.

Nunca nos cansaremos de repetir que no hay igual en la Historia de la Humanidad, y que el ejemplo de Cuba perdurará por los siglos de los siglos. Cuba, a sólo 90 millas del más poderoso Imperio conocido y que amenazaba con destruirla, quedaba sola en 1962 cuando la crisis de los misiles y el mundo se puso al borde mismo de la guerra termonuclear. En 1990 cuando se autodestruía la URSS sola quedaba otra vez para seguir siendo Libre y Soberana.

Sola, pero llena de amigos por todo el mundo. Sola, pero con la solidaridad creciente y la admiración y la deuda regada por el planeta. Se cumplen 50 años cuando en Bolivia se festeja la erradicación del analfabetismo con el método desarrollado por Cuba. La lacra que representa este flagelo ha sido liquidada ya en Venezuela y son numerosos los países de la región que lograrán ganar la batalla a la ignorancia con el apoyo incondicional de Cuba.

Son 50 años de incansable lucha por un destino viable y sostenible para la humanidad, alojada toda en el mismo y cada vez más pequeño planeta Tierra. Incansables luchas lideradas por el Padre de todos los revolucionarios de América Latina y el Caribe e inspirador y guía de la hora actual de despliegue del Bolivarismo y la nueva fuerza que representa la región sin amos ni tutelajes de EUA ni de Europa.

En 50 años Cuba revolucionaria ha escrito las páginas más hermosas de la historia de América Latina y el Caribe y de África. Cada unos de nuestros pueblos debe inclinar su cabeza en señal de respeto, admiración y agradecimiento por cuanto cubanas y cubanos han hecho en la salud, alfabetización, deportes, agricultura, y defensa de la integridad territorial y lucha contra la opresión. Muchos de ellos han vertido su sangre generosa por todos nosotros pagando como decía Martí “la deuda con la Humanidad”. No vamos a repetir hoy lo que hemos sostenido y sostenemos sobre Cuba. Estamos con Cuba, y nos enorgullece el haberlo estado ayer y hoy sin vacilaciones.

Los revolucionarios del mundo celebran como suyas todas sus victorias, todos sus sacrificios y exigimos con más fuerza en este aniversario:

1. El Fin al Bloqueo y por una nueva relación entre EUA y Cuba. Esta es una exigencia y uno de los puntos que hicieron posibles la victoria de Obama incluso la Florida.

2. Libertad a Los cinco patriotas cubanos injustamente encarcelados por más de 10 años en prisiones de EUA.

3. Devolución a Cuba del territorio que ocupa por la fuerza el ilegalmente EUA: La base militar de Guantánamo, símbolo de opresión, torturas e ilegalidades internacionales que comete el gobierno de los EUA.

4. Incorporación plena de Cuba a las instancias regionales de integración por una nueva geopolítica multipolar.

5. Respeto a la Soberanía, integridad territorial, y derechos de Cuba a decidir su propio futuro sin ingerencias extranjeras.

50 años de lucha permanente y Resistencia deben ser suficientes para que se acepten estas propuestas justas que sólo engrandecerían a los nuevos inquilinos de la Casa Blanca. Cuba por su parte continuará resistiendo, dirigidos por Fidel, Raúl y ese mismo grupo de rebeldes que hace más de 55 años asaltaron el Moncada y el Carlos Manuel de Céspedes, luego desembarcaron en el Granma y dominaron las montañas de la Sierra Maestra para invadir toda la isla y devenir con la Libertad el 1 de enero de 1959.

Vivan los 50 años eternos del triunfo de la Revolución.
Viva Fidel.
Patria o Muerte, Venceremos.

Brigada Vallesana Simón Bolívar.
diciembre de 2008
Vallès Occidental.

Un breu balanç. S`acaba el 2008, comença el 2009 el 50 aniversari de la Revolució Cubana.

Gráfico Iván Lira

Traductor catalán - castellano.

L’any 2008 finalitza. La veritat és que ha estat intens quant a fets esdevinguts a la Patria Grande, els processos de transformació socialista continuen no sense lluita i esforços permanents. A Europa s’ha desfermat la crisi que havia de venir amb unes imprevisibles conseqüències econòmiques, socials i polítiques, amb una esquerra desorganitzada incapaç de donar respostes.

La Brigada ha intentat dintre de les seves reduïdes possibilitats humanes i materials fer de pont entre el nostre entorn vallesà i Amèrica, difonent tot allò positiu que els canvis estructurals estan duent a terme i denunciant el permanent assetjament que especialment l`imperialisme ianqui però també l`europeu realitza contra els governs revolucionaris en forma d’amenaces de magnicidi, intents de cops d`estat i sedicions, bloquejos comercials, explotació econòmica, manipulació informativa o intimidacions militars. Amb tot la ferma determinació dels pobles llatinoamericans, els seus moviments socials, els seus partits revolucionaris i la seva comandància compromesa i integrant dels mateixos està superant totes aquestes adversitats.

Hem inaugurat el lloc Internet per tenir una seu permanent amb la qual s`hi pugui contactar brigadavallesana.blogspot.com que ens serveix de bitàcora d`activitat i pensament. Hem col·laborat amb els mitjans alternatius publicant notícies o reflexions fetes pels/les components del grup a: Aporrea, Rebelión y Kaos en la red. Hem continuat publicant escrits en la premsa local, amb més dificultat de l`esperada atesa la incomprensió d`aquests mitjans del fet global vista des de la nostra perspectiva. A fons Vallès sempre ens ha publicat els nostres escrits i amb la resta la sort ha estat repartida. Continuarem però, insistint-hi. Tenim corresponsals a Caracas, La Habana i La Paz, (l`Eix del Bé) companys i companyes revolucionàries que ens mostren la seva realitat.

Alguns companys i companyes de la BVSB han viatjat a Cuba i la República Bolivariana de Veneçuela per conèixer de prop les actuals circumstancies dels seus respectius processos d`aprofundiment socialitzador, refermant el nostre suport incondicional als mateixos i estrenyent els llaços que ens uneixen. A l’hora de triar destí vacacional ha estat clar el seu criteri solidari.

Mitjançant la nostra activitat hem conegut nous companys que en la mesura de les seves possibilitats i ocupacions col·laboren amb nosaltres: el fins ara regidor en Carles jove representant del moviment revolucionari que ha de venir per canviar aquesta societat, el ara Viceministre del govern bolivià d`Evo Morales compromès amb la transformació del seu país, el company i germà Ramiro Lizondo, l`Eduard professor de la Universitat Ramon Llull que desenvolupa tasques solidàries a la República Bolivariana de Veneçuela i el professor cubà contactat en l`últim viatge a l`Illa que ens enviarà els seus escrits. Hem establert una relació privilegiada de mútua col·laboració amb els companys i companyes de l`Alternativa d`Esquerres per Badia, exemple de combatitivitat, de concreció i de pluralitat per a l`esquerra que pretén transformar la societat capitalista.

Hem difós a través de tres actes públics la realitat de l’ALBA marc interestatal de cooperació de complementarietat dels pobles, de Bolívia i de la RBV a Cerdanyola i Badia. Hem donat suport, mitjançant en Carles a Cerdanyola i en Sergio i el grup municipal de l`AEB a Badia, al poble i govern bolivians amb mocions llegides i aprovades als respectius plens municipals. Tot això ens ha permès contactar i conèixer als companys de les legacions consulars així com al Primer Secretari de l`Ambaixada de Bolívia a Madrid company Álex Gálvez.

Volem encetar una línia de treball amb la difusió i l`extensió de les tecnologies lliures on la RBV és capdavantera. Oferir aquestes possibilitats de desenvolupaments als moviments socials i polítics del nostre entorn serà una constant a partir d`ara. Hi ha més línies de treball com ara mitjans de comunicació, educació, cultura popular, sanitat, defensa asimètrica, democràcia participativa radical o experiències econòmiques col·lectivistes, però falten companys i companyes per desenvolupar-les. No es tracta de fer coses per un lloc allunyat a l’altra banda de l’oceà amb un sentit unidireccional, que també. Però la nostra activitat vol veritablement consistir en el recíproc aprofitament del nostre quefer conscients com som, que a Europa tenim uns dèficits que podem suplir amb l`ajut dels i les nostres companyes sudamericanes, centreamericanes i caribenyes. Per descomptat així mateix ajudar en totes aquelles coses que ens facin arribar des d`allà i que estiguem en condicions d`aportar-les.

La Brigada vol ser una eina de l`esquerra socialista revolucionària i anticapitalista que ajudi a connectar dues realitats europea i sudamericana separades fins ara però que formen part d’un mateix destí. El nostre imaginari republicà, la germanor amb els pobles sudamericans, els llaços històrics, la possibilitat de col·laborar socialment i econòmica que tenim ara, tot això fa que malgrat la incomprensió que hi subsisteix, hi continuarem així mateix insistint en què som un mateix poble.

Tenim pendent la Jornada Democràcia i Socialisme, experiències socialitzants a l’Amèrica Llatina que hem dissenyat conjuntament amb els companys d’Espai Marx, molt especialment amb el company Nando. La idea és mostrar els processos de base que esdevenen a Amèrica del Sud amb interlocutors implicats en els mateixos i posar-los en comú amb les formes iniciàtiques de socialització que enceten grups del nostre entorn Trobada Alternativa de Nou Barris o les Candidatures Alternatives del Vallès.

Voldríem que al Vallès s`hi establís la primera adhesió d`un municipi europeu a l`ALBA. Per què no? La Brigada s’ho proposa i de ben segur que hi haurà companys i companyes que agafaran la proposta per a quan concorrin voluntats i oportunitat poder dur-la a terme.

Hem de fer un projecte de reconstrucció a Cuba per combatre la devastació dels huracans que han colpejat la Pàtria de Fidel. En Leo i en Carles van aconseguir l’atorgament de 12000 € per ajuda d`emergència de l`Ajuntament de Cerdanyola. Ara farem un projecte de reconstrucció per al qual necessitem idees i suport.

Els camarades Sam i la Irene continuen essent els ambaixadors catalans a Caracas de la Brigada, mai diuen no, sempre acollint amb la seva alegria i optimisme encoratjadors, sempre ajudant a tothom que arriba a terra bolivariana i orientant-nos estratègicament des d`allà als vallesans.

Aquest 2009 que just encetem, començarà amb el referèndum a la RBV per permetre al poble veneçolà poder elegir democràticament a qui ha de seguir liderant el procés de democràcia participativa i economia socialista i col·lectivitzada el Comandante compañero Hugo Chávez. Amb eleccions a El Salvador on el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional pot arribar al poder per transformar aquest país centreamericà. S’ha de votar la Nova Constitució Política de l’Estat a Bolívia com a marc de desenvolupament dels pobles originaris i classes populars. Eleccions a l`Equador per continuar amb la Revolució Ciutadana. A tot el continent es realitzaran processos encaminats a la Integració en la Patria Grande.

Pot ser aquest l`any que es trenqui el bloqueig a Cuba. Hem però, d`empènyer tots i totes. El President compañero Evo Morales ho deia, retirem les nostres legacions diplomàtiques dels USA fins que els ianquis no retirin el criminal bloqueig. Volem Los Cinco Héroes a casa com demana el President cubà compañero Raul Castro “si quieren sus agentes, disidentes según el Imperio, se los enviamos, pero que nos devuelvan a nuestros Cinco Héroes”. Desitgem el total restabliment de la seva afecció del nostre Comandante en Jefe Fidel, que celebri el seu 83 aniversari ple de salut i orientant-nos amb les seves Reflexiones, referent i brúixola del món en què vivim.

Parafraseando al Comandante Che Guevara “Déjennos decirles aún a riesgo de parecer ridículos que nos mueve un sentimiento ...” de fraternidad sabedores que la lucha unitaria es la que nos da posibilidades de superar el sistema capitalista que nos oprime. Por eso es por lo que deseamos a todas y todos los compañeros que colaboran con la Brigada, nacida en aquel inolvidable viaje a la RBV en el verano de 2005, que la Brigada es de todas y todos y que es una herramienta, si queréis modesta, para la transformación social en la cual si estamos todas y todos de acuerdo para acabar algún día más pronto que tarde con la explotación del hombre por el hombre.

Feliç i combatiu any 2009

Brigada Vallesana Simón Bolívar

Ser capitalista es un mal negocio, claves para socialistas (del siglo XXI). Contexto del libro libre de Haiman El Troudi

Que se vayan, que paguen la crisis los ricos, que no vuelvan nunca más, el capitalismo ha fracasado, basta de deslocalizaciones, stop a la privatización, resistencia antiestatal.

Leer escrito entero en Kaosenlared.

Se puede descargar este libro libre en la página Internet de en Haiman El Troudi.

Todas estas expresiones muestran la indignación de cierta parte de las clases populares y trabajadoras europeas por el deterioro de sus condiciones vitales como consecuencia de la crisis capitalista. Se refleja una suerte de confusión de deseo y cruda realidad ante la imposibilidad de hacer frente efectivo al desastre social del empobrecimiento, al paro, al saqueo de los fondos públicos estatales transferidos al capital especulativo financiero y al recorte progresivo de las prestaciones sociales.

Hay organizaciones que bajo estos lemas convocan manifestaciones con concurrencias no tan numerosas como sería necesario. El anticapitalismo espontáneo, la inmediatez agitadora sin planificación y alternativa global explícita, se ha instalado en cierto sector de la izquierda europea describiendo detalladamente todas las perversidades del sistema pero sin aportar vías estructurales factibles de salida. El anticapitalismo a secas ha cobrado forma orgánica en partidos así auto proclamados que esperan sacar réditos en las próximas elecciones europeas sin la necesaria unidad revolucionaria. Otro sector de la izquierda cómodamente instalado en el establishment político ocupando espacios residuales de subalternidad institucional, pide alguna medida de control, algún mecanismo de contención depredadora para justificar su presencia cómplice en los ámbitos de poder social liberales.

Evidentemente hay más sectores en el magma alternativo antisistémico, pero enfatizaremos en un tercer sector, aquel que a partir de las luchas globales en todos los terrenos contra el capitalismo y del análisis de la situación actual propone la transformación radical de la sociedad postulando y practicando la construcción del socialismo. La propuesta innovadora que ha emergido de forma más convincente ha sido la promovida desde América del Sur, el socialismo del siglo XXI o si se quiere el socialismo en el o para el siglo XXI. Es igual qué preposición enlace los conceptos, lo realmente importante es la caracterización dialéctica de la lucha contra el sistema capitalista y la articulación de planteamientos viables que se pueden poner en práctica y que se están implantando ... Leer escrito entero en Kaosenlared.


Brigada Vallesana Simón Bolívar
Vallès Occidental

Organitzem-nos contra el capitalisme, establim aliances amb el Socialisme de Sudamèrica

Recull de premsa de la intervenció d'en Samuel Carvajal.

El divendres 19 de desembre a les 19 H. a l'Ateneu tindrem al company Samuel Carvajal revolucionari bolivarià i socialista, doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. En Samuel és molt bon coneixedor de la nostra realitat sociopolítica i ens portarà les experiències de la construcció del Socialisme del Segle XXI a la República Bolivariana de Veneçuela així com els mecanismes de col·laboració organitzada i combativa que hem d'establir a banda i banda de l'Atlàntic contra el capitalisme internacional.

Com a millor exemple de sistemes socials i econòmics solidaris ens mostrarà l'ALBA, tractat establert entre països progressistes del Carib, Sud i Centreamèrica basat no en l'especulació, no en l'afany de lucre ni en la competitivitat aliena als interessos dels treballadors i treballadores si no en la satisfacció de les necessitats reals dels pobles i la seva mútua complementarietat.

Ens toca organitzar-nos de forma unitària, fraternal i oberta contra el capitalisme, hem de crear un paradigma civiliçatori solidari, sostenible i igualitari. Hem de començar a caminar cap el Socialisme del Segle XXI.

BVSB

Acte en Ripollet: Veneçuela després de les eleccions

Traductor catalán - castellano.

Sota el títol “Veneçuela después de les eleccions”, el veneçolà Julio Manuel Fermín, Membre de l’Asociació Civil EFIP (Equip de Formació, Informació i Publicacions) i
col·laborador del Fòrum Mundial de Alternatives, invitat pel Grup pels moviments socials a Ripollet, va participar en el Casal de Cultura i Joventut de Ripollet, en una xerrada per a exposar l’avançament del canvi fins el socialisme que està experimentant Veneçuela. Va destacar que, malgrat les dificultats que està tenint el procés, Veneçuela està caminant capa uns canvis de cohesió social inimaginables amb els anteriors governs, donant drets i ciutadania a més de 3.000.000 d’habitants que havien estat ignorat per la seva pobresa, repartint terres als camperols i la renda del petroli a tota la població, mitjançant programes de salut pública i educació, on 80 % de la població no tenia accés fa 10 anys.

Llegir més ...

Solidaritat amb les lluites

La radiografia del desastre laboral a Cerdanyola i a l'estat espanyol i la crida unitària a la lluita i la generació de formes creadores de models socials alternatius.Carles Escolà.

Traductor catalán - castellano.

Les darreres setmanes són diverses les lluites endegades a Cerdanyola. La crisi econòmica ja es visualitza pels carrers de la nostra vila, en forma de mobilitzacions de col·lectius de treballadors i treballadores que lluiten per la defensa dels llocs de treball. És el cas dels treballadors de Sugrañes, que han començat la lluita contra l’ERO amb el que l’empresa intenta deixar sense feina 80 persones. També tenim per davant el tancament de Zobele, que deixarà al carrer unes 165 persones més; Riviere; el conveni dels treballadors municipals... I el que encara està per venir.

El moviment estudiantil també està en peu de guerra. La lluita contra l’anomenat pla de Bolonya s’està intensificant a la UAB. Creix el nombre de facultats ocupades pels estudiants per exigir un procés democràtic, obert a tota la comunitat universitària, per decidir la implantació o no dels nous plans d’estudi.

Per contra, el rectorat intenta reprimir les protestes tramitant l’expulsió d’alguns líders estudiantils, creient que així s’acabaran les mobilitzacions. Ans al contrari, les expulsions només aconseguiran implicar més estudiants en la lluita, com a resposta a la repressió.

Davant aquest escenari, que tendirà a créixer, és necessari que tot el poble cerdanyolenc ens solidaritzem amb les lluites que s’estan duent a terme a la nostra ciutat.

No podem romandre de braços creuats mentre els nostres veïns i veïnes han iniciat una lluita que en el fons té un caràcter global i, per tant, ens afecta a tots i totes. Suport, difusió dels conflictes, implicació en les mobilitzacions, col·laborar en la unificació de les lluites. La nostra solidaritat avui serà la nostra força demà.

Una propuesta de tecnologías libres para los municipios

Los municipios del estado español han de plantear la migración a tecnologías libres. La izquierda no tiene excusas.


La izquierda real no está ubicando en el lugar estratégico que merece en sus planteamientos de transformación radical de esta sociedad, la necesidad de afrontar la transición tecnológica que exige cualquier ámbito de gestión público. En particular posee especial importancia el proceso de tecnificación de los municipios de acuerdo con los paradigmas ya contrastados basados en postulados libres.

Hay dos líneas en las que se habría de incidir. La primera sería la de programa político y consiguiente traslado a la gestión municipal. Por otro lado, como segunda línea de actuación, se sitúa la promoción de estas tecnologías libres en la sociedad civil fomentando su uso.

La pregunta clave para comenzar estos proyectos es: “realmente ¿qué ganamos embarcándonos en esta aventura?”. La respuesta es que muchas cosas, y paradójicamente la menos significativa es el gran ahorro económico. Las oportunidades en un esquema cruzado de factores externos - internos y positivos - negativos DAFO de debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades serían ...

Leer más en Rebelión o en Kaosenlared.

BVSB

Ha perdido Chávez las elecciones?

Desde Ripollet, Antonio.


Si nos atenemos a las noticias y comentarios de los medios de in-comunicación, las ha perdido de calle, si miramos los análisis que se hacen y que no dejan de ser ciertos y habría que analizar el porque, aunque en ocasiones pueden estar basados en hechos concretos como el haber perdido la alcaldía de Caracas y los 3 estados mas poblados, (por un pequeñísimo margen en la mayoría), son totalmente incorrectos y lo cierto es que desde mi punto de vista no se puede hablar ni de lejos de derrota sino mas bien al contrario de una gran victoria de las fuerzas bolivarianas, y sino a los datos con cifras reales me remito: si ganando en el 77% de los estados y en el 81% de las alcaldías es perder, que seria al contrario????

Imaginémonos por un momento que la oposición hubiera logrado esos resultados..... bueno..... yo no me lo quiero ni imaginar lo que dirían entonces los medios de in-comunicación. A las cifras del siguiente articulo me remito y según ellas el resultado de las elecciones a gobernadores y alcaldías desde el 2000 al 2008 son:

* En 2000 ganamos 114 alcaldías, el 34 por ciento.
La oposición ganó 153 alcaldías, 45 por ciento.
* En octubre de 2004, logramos 226 alcaldías, el 68 por ciento.
La oposición gano 70 alcaldías, el 21 por ciento.
* En 2008 "ganamos el 80 por ciento de las alcaldías del país".
Ofreció dos cifras: las del PSUV, que indican que se han ganado 265 alcaldías contra 62 de la oposición, y las de su equipo, que indican que van 233 alcaldías seguras, contra 56 de la oposición. Cualquiera de las dos cifras constituyen un incremento por sobre las de 2004.

Si bien es cierto que habría que hacer alguna autocrítica como no podría ser de otra manera en cualquier proceso revolucionario como es el caso venezolano y que seria bueno que se hiciera alguna limpieza de muchos arribistas disfrazados, rojos por fuera pero "azules" por dentro, espero que se sigan "perdiendo" las elecciones de la misma manera que hemos "perdido" estas.
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡VIVA CHÁVEZ Y LA REVOLUCIÓN BOLIVARIANA!!!!!!!

Antonio

Bien por el software libre, mejor aún la soberanía tecnológica.

El software libre es el primer paso en el camino de la soberanía tecnológica y el software socialista como herramienta en la construcción del Socialismo.



La crisis financiera y económica ha situado el uso de software libre en el debate de las corporaciones privadas y administraciones públicas como factor de minimización del gasto y como muestra de voluntad de austeridad ante la opinión pública. Tal planteamiento, si bien positivo, es muy pobre ubicando este ámbito tecnológico en consideraciones residuales de balances contables, no entendiendo, o no queriéndose interesadamente entender, el carácter estratégico de la tecnología. La realidad hoy en día en un contexto de tecnificación del proceso productivo es que el software y su control son elementos imprescindibles para la supervivencia empresarial y para la eficacia del sector público. Leer más en Kaos en la red ... o si lo prefieres en Rebelión.

BVSB
Novembre 2008

Ajuda institucional a Cuba de Cerdanyola

Veure notícia.
Traductor catalán-castellano.

L'ajuntament de Cerdanyola donarà part de l'ajut de 2008 d'emergències de 12000 € paliatiu dels danys soferts desprès de la devastació de la temporada d'huracans. Les gestions i seguiment dels companys Leo i Carles ho han aconseguit.

Ens toca ara presentar un projecte de reconstrucció per al 2009. S'admeten idees i propostes.

Con la Revolución Cubana y con Fidel. BVSB

Contra la privatització de l'educació

Concentración en Cerdanyola de l@s profesor@s en defensa de la Escuela Pública.

Traductor catalán - castellano.

Compañeras y compañeros venezolanos, cubanos, bolivianos, ecuatorianos y de todos los paises de la Patria Grande del Che, mientras iniciais un proceso irreversible por la universalidad de la enseñanza pública en vuestras escuelas, nosotr@s nos vemos en la lucha de resistencia contra la privatización neoliberal de nuestro sistema público educativo. Mientras avanzais al Socialismo, aquí en Europa nos quieren sumir en la barbarie capitalista.

El jueves 13 de noviembre hacemos huelga contra el proyecto de ley Llei de l'Educació de Catalunya.

Venceremos !

Loli Peralta

Temps de crisi, temps de lluita

Traductor catalán - castellano.



El company Carles Escolà en la seva prolífica activitat fa un escrit que comença a sonar a tret de sortida, a manifest fundacional de la lluita organitzada, combativa i socialista amb la necessària creació de l'instrument que les articuli. Efectivament tenim una gran responsabilitat, no podem fallar aquesta vegada. En Carles ens convoca a la lluita dient amb especial èmfasi en el darrer paràgraf ...

A hores d’ara tothom és conscient que l’economia global està en crisi. L’especulació i el benefici a curt termini, trets característics del capitalisme, han portat el sistema financer nord-americà a un col•lapse que, com una taca d’oli, s’estén arreu. La globalització ha mostrat la seva cara més fosca.

En el sector industrial català aquesta crisi s’està traduint en un creixent nombre d’expedients de regulació que amenacen milers de llocs de treball. Nissan és un exemple ben conegut, perquè posa de relleu el caràcter rapinyaire dels grups industrials transnacionals, que durant anys han estat acumulant beneficis astronòmics i ara maniobren per carregar la factura de la crisi sobre els treballadors. Però el moviment obrer més combatiu s’està organitzant per plantar cara. La crisi no l’hem provocat els treballadors i no la pagarem.

Aquest context econòmic coincideix amb un moment d’importants lluites socials. Les mobilitzacions contra la directiva de les 65 hores, contra la directiva de la vergonya, pel dret a l’habitatge o la lluita contra la nova llei d’educació (el proper 13 de novembre hi ha convocada un important vaga).

Arriben temps de mobilització social. Temps de defensar els drets aconseguits amb les lluites del passat i organitzar les actuals. D’enllaçar-les. Temps de crear xarxes de solidaritat. I això passa per construir instruments polítics capaços d’aglutinar les diferents lluites, de coordinar-les, de crear sinèrgies per avançar col•lectivament. Cal un debat profund del conjunt de l’esquerra alternativa, un procés d’unificació programàtica i d’acció que vagi configurant les necessàries organitzacions de lluita per fer front als nous temps. Un procés des de les bases. Si no ho fem ara, perdrem l’oportunitat... i una important batalla històrica.

PD

Com deia a l'article venen temps de lluita que demanen de l'organització d'un moviment obrer fort per donar la batalla en el pla econòmic i, sobretot, aixecar moviments populars i alternatius que siguin capaços de donar la batalla en el pla territorial. A partir d'aquí també serà necessari construir instruments polítics capaços d'aglutinar totes aquestes lluites i conduir-les cap un objectiu comú: la transformació radical de la societat, creant les condicions subjectives necessàries. Cal que estem preparats per si, com diuen, la crisi econòmica actual és finalment tan forta que sigui capaç de crear les també necessàries condicions objectives per a un canvi polític i social, en definitiva, una revolució. Si es donen aquestes condicions, cal que estem preparats per aprofitar-les.

El company Ramiro, transformant la societat des del govern bolivià

El company i camarada Ramiro Lizondo, viceministre de Produció i Microempresa s'ha posat mans a l'obra i ja comença a desplegar polítiques de suport a l'economia de base productiva i això en el departament de Santa Cruz on el colpistes havien desenvolupat el seu intent de sedició.
Contra el feixisme Poder Popular !
Una abraçada Ramiro
BVSB
Més informació.