Il.lustració Gervasio UmpiérrezLeer en castellano en Aporrea.
o en
Kaos en la red.
La crisi del sistema que inexorablement havia de venir ja ha arribat. L’explosió de la bombolla especulativa no només en el sector immobiliari sinó en el financer, l`energètic i l`alimentari, ha fet despertar a molts del somni neoliberal. La realitat en què ens trobem és una economia occidental amb una recessió de conseqüències i durada que cap opinió honesta i responsable és capaç d`acotar. Afirmar que la solució arribarà d`aquí a uns mesos, com a molt tard en un any o dos, és una mentida més que intenta esmorteir i esglaonar l`empobriment al qual ens aboca paulatinament la crisi. No és una turbulència més, entrem de cap en una davallada econòmica estructural del capitalisme en què ja no s`assegura res, ni feina, ni pensions, ni assistència sanitària, ni atenció educativa, ni estalvis, res. El capitalisme ens proposa en matèria de drets que tornem a l`inici del segle XIX, a una societat amb absència de regulació al caprici arbitrari dels grans poders econòmics capitalistes.
Diu
Fidel que “
el sistema capitalista desenvolupat, el màxim exponent del qual és el país de naturalesa privilegiada on l’home blanc europeu va dur les seves idees, els seus somnis i les seves ambicions, es troba avui en plena crisi. No és la crisi habitual cada cert nombre d’anys, ni tan sols la traumàtica dels anys trenta, sinó la pitjor de totes des que el món va seguir aquest model de creixement i desenvolupament. Aquesta crisi del sistema capitalista desenvolupat es produeix quan l’imperi dels EUA està pròxim a canviar de prefectura en les eleccions que tindran lloc dintre de vint-i-cinc dies.”
Els ideòlegs neoliberals asseguraven que el mercat ho situava tot en el seu lloc. Aquestes veus reclamen ara de forma cínica desviar recursos públics, que haurien de servir a fins socials, per solucionar els problemes financers de les grans corporacions creditícies. S’aplica la vella màxima dels potentats: privatitzem els guanys, socialitzem les pèrdues.
El neoliberalisme salvatge està en crisi però no mort. Estem veient així mateix emergir clarament dos úniques propostes. Per una banda, el neokeynesianisme que proposa reflotar el sistema capitalista i per una altra el
Socialisme del Segle XXI que insta a superar-lo des d`una perspectiva d`igualtat, justícia i sostenibilitat, opció socialitzadora que es construeix cada cop a més països a l`Amèrica del Sud.
El neokeynesianisme intenta proposar la vella recepta de la intervenció estatal, proveir de immensos fons públics per tapar forats monetaris en el grans bancs amb fallida, establir tímids mecanismes de control en les transaccions financeres internacionals i retornar a una tèbia iniciativa del sector públic en l`economia productiva, fent-ho tot amb molta cura per no ofendre als magnats capitalistes. La naturalesa intrínsecament especuladora del capitalisme fa que aquestes cortapises del desgavell econòmic que proposen els social lliberals keynesians, cosins germans dels neoliberals, queden superades poc temps desprès d`implementades, tornant a l’especulació pura i dura neoliberal i cada cop en pitjor situació i amb conseqüències cada vegada més catastròfiques per a la ciutadania i l`entorn natural. No és simple avarícia d’uns vividors, no és falta d`escrutini de les transaccions monetàries, és capitalisme en la seva única i crua expressió, la depredació del medi i l`explotació de l`home per l`home.
La crisi és sistèmica no només financera, és alimentària, energètica i ecològica que posa en qüestió l`existència de l`ésser humà al nostre planeta. És el moment en què la disjuntiva Socialisme o barbàrie necessita un posicionament decidit en favor del primer. L`opció del Socialisme que de manera progressiva estan posant en marxa països de Sud Amèrica com ara
Veneçuela, Cuba, Equador, Bolívia o Paraguai lidera l`única opció viable per a la Humanitat arribats a aquest dramàtic punt de la Història. El SS XXI planteja un canvi radical en la concepció de la societat, una economia al servei de les persones i no de l’enriquiment d’uns pocs, el respecte al medi ambient front a la depredació i la contaminació, la igualtat i la justícia front el darwinisme social. El creixement del PIB superior al 5% que tindran aquest 2008 als països sud-americans amb governs socialistes com la República Bolivariana de Veneçuela, Bolívia o Equador, contrasta amb els valors negatius recessius a Europa. Mentre el 2009 suposarà per als països socialistes sud-americans el desplegament de polítiques de creixement econòmic, nacionalització dels recursos naturals i productius, creació d’empreses públiques i socials, augment de l’ocupació, progrés de les cobertures educatives i sanitàries, aquí a Europa la perspectiva és de crisi recessiva severa social i econòmica.
Amèrica Llatina té una opció davant la crisi: l’
ALBA marc de col·laboració solidari social, econòmic i polític entre països. Diu
Nicolás Maduro, canceller de la RBV: "amb l’ALBA s'’ha avançat en la construcció d’un model integral de desenvolupament econòmic social sobre la base de les decisions sobiranes dels països".
La Humanitat no es pot permetre el luxe de més episodis especulatius generadors de misèria, morts i fam, de guerres de rapinya pels recursos naturals, de contaminació generalitzada del nostre planeta amb conseqüències potser irreversibles. A Europa hem de conformar de manera unitària una força socialista anticapitalista que juntament amb la resta de forces, especialment socialistes i bolivarianes de l`Amèrica Llatina, llenci d`una vegada a les escombraries el malson capitalista i comenci a crear una societat per a les persones. La proposta pot semblar grandiloqüent però ens hi hem de posar. Les generacions que venen demanen un món d`iguals. Ens hem de posicionar d’una vegada.
El primer pas, en conseqüència, consisteix a desprendre a Europa dels EUA, reiniciar les lluites d’ahir contra l’OTAN i la participació d’Europa en guerres agressives, reprendre l’impuls d’un model econòmic alternatiu al depredador d’EUA i per la Societat del Benestar, establir les seves pròpies regles i regulacions monetàries que l’allunyin de FMI i el BM, advocar per la construcció d’una Europa plural, social, igualitària i solidaria.
Continua dient
Fidel: “
El capitalisme tendeix a reproduir-se en qualsevol sistema social, perquè parteix de l’egoisme i els instints de l’home. A la societat humana no li queda una altra alternativa que superar aquesta contradicció, perquè d’una altra forma no podria sobreviure. La crisi actual i les brutals mesures del govern d’EUA per salvar-se portaran més inflació, més devaluació de les monedes nacionals, més pèrdues doloroses dels mercats, menors preus per a les mercaderies d’exportació, més intercanvi desigual. Però portaran també als pobles més coneixement de la veritat, més consciència, més rebel·lia i més revolucions.”
La Conferència d’Economia Política celebrada a Caracas aquest octubre
Respuestas del Sur a la Crisis Económica Mundial ens dóna algunes claus per superar de forma definitiva aquestes crisis capitalistes. Us recomanem la lectura de les seves conclusions.
Octubre de 2008
Brigada Vallesana Simón Bolívar
