2009 a Veneçuela, Cuba o Bolívia creixement econòmic. A Europa recessió severa.

Traducción catalán - castellano.

Informe de la consultora empresarial alemanya Lateinamerika Verein

Hem de crear un altre sistema econòmic i social i ens hi hem de posar des d’ara mateix. La crisi estructural del capitalisme està ja incidint de forma greu en la vida de cada dia més capes socials. La desocupació, la dificultat quan no la impossibilitat de tornar els crèdits hipotecaris, el tancament de petites i mitjanes empreses són alguns dels efectes més immediats que estem veient. N’han de venir molts més: empobriment progressiu, retalls socials en l’educació i sanitat, fallides bancàries amb afectacions als usuaris o esclats de xenofòbia i racisme. No hi ha ningú pràcticament que no ho pateixi en carn pròpia o tingui amics i/o familiars amb situacions molt complicades.

El missatge dels àmbits de poder polític i econòmic és diferir el problema tot el que poden. Donen dates en què diuen que es començarà a sortir del pou, a veure el final del túnel, però que no justifiquen ni basen en cap indicador econòmic fiable ni cap anàlisi mínimament seriosa. Senzillament enganyen perquè no s’escampi l’alarma social. Tot apunta a que ens aboquem a una depressió de magnitud encara no determinada.

Els bancs privats estan rebent immensos recursos financers de l’estat que no reverteixen en l’economia en forma de finançament ni a les petites i mitjanes empreses ni als ciutadans amb problemes. Aquests bancs tenen una salut financera molt dubtosa. El sector financer ara reclama intervenció estatal per sanejar bancs i caixes en fallida. Diners públics per pèrdues privades. Això si, com afirmava fa pocs dies Francisco González president d’un dels grans bancs espanyols, res de nacionalitzar. El govern en perfecta sintonia amb els grans banquers.

Els sindicats anomenats majoritaris ens conviden a manifestar-nos amb consignes tèbies i domesticades, sense cap crida a prendre la iniciativa transformadora radical que necessita la situació per part dels treballadors i treballadores. Els partits de l’esquerra institucional fan equilibris per donar un missatge de crítica suau al sistema del qual contradictòriament participen amb la recompensa de cobrar sous generosos.

L’esquerra autoproclamada alternativa al sistema es mostra incapaç de nuclear un moviment unitari en el qual no solament s’articulin resistències. Per guanyar veritable credibilitat en la població, cal que es plantegi el model alternatiu al capitalisme amb claredat i amb voluntat unitària. Declarar-se anticapitalista, queixar-se contínuament de com de malament estan les coses, però no explicitar amb quin sistema vols substituir el marc actual de relacions socials i productives és senzillament fer el caganer en el pessebre capitalista.

Crida així mateix l’atenció que des de la societat civil no haguem estat capaços de reaccionar encara. Estem aletargats, paralitzats. Fa pocs dies per sort hem vist alguns inicis de mobilització efectiva. A Sabadell es va celebrar una assemblea d’afectats per les hipoteques on es valoraven opcions de pressió per implicar als bancs en el desastre i que formulessin solucions de corresponsabilitat amb les/els hipotecats. Les federacions d’associacions de veïns criden a manifestar-se contra els impostos abusius dels ajuntaments. El professorat de primària i secundària ha convocat de forma unitària a la vaga contra les mesures neoliberals de la Conselleria d`Educació. Els estudiants universitaris lluiten contra el pla Bolonya. Hi ha algunes més que també van en el camí de la resistència coherent a les mesures lesives del capitalisme.

Efectivament ens hem de mobilitzar i lluitar contra totes les mesures contràries als interessos dels treballadors. Però alhora i amb igual importància cal anar creant i difonent l’alternativa global i les sectorials. Si no es construeix l’alternativa social i productiva difícilment la gent s’afegirà a un moviment de masses de transformació social. Hem de construir el Socialisme a casa nostra. Calen així quatre coses per formar un moviment transformador unitari:

1.articular resistències a les agressions del capitalisme
2.crear una xarxa de solidaritat amb els afectats per la crisi
3.generar i difondre l’alternativa socialitzadora i igualitària al sistema actual
4.implantar allà on es pugui les pràctiques socialistes


Mentre que a Europa al 2009 la recessió ens portarà un decreixement de l’economia de no se sap quants punts ni amb quines conseqüències nefastes en les classes populars, a l`Amèrica Llatina creixeran entre 4 i 5 punts. Aquesta diferència de situació positiva per alguns països sudamericans s`origina en les polítiques d’igualtat dutes a terme en els mateixos com ara la República Bolivariana de Veneçuela, Equador, Bolívia o Cuba amb una previsió de creixement del 4% segons la consultora empresarial alemanya Lateinamerika Verein que permeten entre altres elements dinamitzadors de l’economia, un augment del consum racional i sostenible de béns i serveis.

A l`estat espanyol ens volen aplicar receptes que precisament són algunes de les quals han provocat la crisi: privatitzacions dels serveis socials, precarització laboral, acomiadaments o congelació i retalls salarials. Això ha generat una contracció del consum i una accentuació de la recessió. Just el contrari estan fent a aquests països de l`Amèrica Llatina, des de la perspectiva socialitzadora i igualitària la seva economia creix de forma equilibrada amb benefici especial dels sectors socials populars. Hauríem de, entre altres més coses, mirar cap a Sudamèrica.

Roger Pérez
Brigada Vallesana Simón Bolívar

La Brigada en defensa de la Revolución. Por qué Cuba todavía importa.

Crònica de l'acció solidària amb la Revolució Cubana.

Por qué Cuba todavía importa. Ver web de l'AEB.

Què té Chávez que obre el Telenotícies?

Imagen Iván Lira.
Leer en castellano en Kaos en la red.

El cap de setmana del 14 i 15 de febrer hem vist com la votació per a la reforma de la Constitució veneçolana era primera entrada en el Telenotícies de TV3 i noticiaris d’arreu l’estat espanyol. Es tractava de votar si s’eliminava el límit de mandats en els càrrecs d’elecció democràtica en la germana República Bolivariana de Veneçuela RBV. La proposta presentada per milions de firmes i per la majoria absoluta del Parlament va ser elevada al Consell Nacional Electoral per ser sotmesa a referèndum aquest 15 de febrer.

Què és allò que origina aquest tractament preferent en els informatius europeus? La resposta és clara. A la RBV s’està dilucidant la batalla mundial entre el vell sistema d’explotació capitalista i el nou Socialisme que ha de treure a la Humanitat d’aquesta crisi global, econòmica i financera però també ecològica, energètica i alimentària. Aquesta opció socialista és la que lidera el President Hugo Chávez.

Si bé dissabte 14 i diumenge 15, la possibilitat que Chávez perdés el referèndum motivava la primícia en el Telenotícies, dilluns en resultar guanyadora la opció favorable del Si a la reforma, la notícia ja no resultava tan atractiva. Va caldre esperar en el noticiari força més temps per veure i escoltar la gran victòria popular, el Si a Chávez, el Si declarat a continuar el camí del Socialisme.

El resultat final del Si supera en gairebé deu punts el No. L’opció que proposaven les forces que donen suport a Chávez va tenir quasi el 55% amb més de sis milions de vots, amb més d’un milió de sufragis que l’opció pel No.

Dissabte 14 vam presenciar una grollera representació d`ingerència en la sobirania veneçolana. L’eurodiputat hispànic del PP Luis Herrero, es va presentar a Caracas proferint insults contra les altes magistratures de l’estat veneçolà i llençant tot tipus d’improperis cap al procés democràtic que allà tenia lloc. Cap altre observador internacional, cap altre organisme acreditat, cap partit de l’oposició veneçolana va formular cap incidència remarcable. L’oposició veneçolana ha hagut de reconèixer la derrota sense poder objectivar cap anomalia. Luis Herrero i el PP espanyol s’han quedat sols. Aquest individu fou posat immediatament fora de territori veneçolà per protegir-lo de la seva pròpia verborrea descontrolada. La RBV es fa respectar, ja no és una colònia.

El sistema capitalista té veritable por que el procés de socialització que té lloc a Amèrica Llatina i que lidera la República Bolivariana de Veneçuela, sigui referència a l’hemisferi occidental. Vet aquí per què és noticia la possibilitat que pugui perdre. És per això que, quan guanya, per als mitjans de comunicació occidentals la notícia ja no tingui tant d’interès.

El 15 de febrer de 2009 el Socialisme ha tingut una altra victòria contra el capitalisme en Veneçuela. Com diuen en veneçolà criollo, Chávez los tiene locos !

Roger Pérez
Brigada Vallesana Simón Bolívar

50 anys d'exemple revolucionari

Foto Ibarro


Traductor catalán-castellano.


En Carles Escolà des de les pàgines de la públicació generalista ToT Cerdanyola dedica el seu homenatge a la Revolució Cubana en el seu cinquantè aniversari.




L'1 de gener es complien 50 anys de la victòria revolucionària a Cuba. Mig segle de conquestes socials i resistència. El que semblava impossible, una revolució a 90 milles d'Estats Units, no només va passar, sinó que es va consolidar i encara resisteix, tot i la política d'ingerència i assetjament dels governs nordamericans: intent d'invasió militar, bloqueig polític, comercial i financer, atemptats terroristes, violacions de l'espai aeri i marítim, intents de magnicidi, ... Una llarga llista d'agressions a les quals el poble cubà sempre a plantat cara.

Malauradament els mitjans de comunicació mundials donen una imatge de Cuba que poc té a veure amb el periodisme. Informacions descontextualitzades, manipulades o directament falses, acusacions de no respecte dels drets humans. Una actitud que contrasta amb la condescendència amb què els mateixos mitjans es refereixen a les matances dels EUA a l'Afganistan i Iraq, d'Israel a Gaza, o fins i tot als casos de tortura que encara es produeixen a l'estat espanyol.

Agradi o no, la Cuba Socialista revolucionària ha eradicat la fam i l'anafabetisme, i garanteix el dret a una educació i sanitat públiques, mentre les polítiques neoliberals han caminat en direcció contrària a la resta de països de la regió. Una Revolució que ha forjat un esperit internacionalista i solidari entre els pobles, com ho prova els més de 30.000 metges cubans que cooperen a l'exterior, o el suport a les lluites anticolonials. No és d'estranyar que cada cop més països a Llatinoamèrica hagin iniciat el camí cap el Socialisme, inspirats en l'exemple del poble cubà.

Per aquestes i per moltes raons més,

Visca la Cuba Socialista

Carles Escolà
Brigada Vallesana Simón Bolívar

Diez años que efectivamente han estremecido el mundo.

10 años de logros de la Revolución Bolivariana (Telesur).

Leer en Kaos en la red escrito de Raul y comentario documentado #2 de Antonio en respuesta al escuálido #1.

Son 10 años que han estremecido al mundo, como diría hoy John Reed desde su praxis de “cronista de Revoluciones”. 10 años que han cambiado a Venezuela no sólo en el nombre, y que han cambiado la fisonomía de Nuestra América.

Cuando Hugo Rafael Chávez Frías juraba “sobre la moribunda Constitución”, comenzaba el tránsito imparable de los humillados y postergados de América que esta vez si habían dicho basta y echado a andar. El camino duro y largo de ejemplo y resistencia de Cuba quedaba en el mejor y más aventajado discípulo de Fidel, y con él se comenzó a configurar el nuevo mapa geopolítico que hoy suma a Bolivia, Ecuador, Nicaragua, Honduras, Dominica y se funde en el ALBA de los pueblos libres que construyen sin amos el nuevo devenir en medio de la crisis más grande del sistema Capitalista desde la Gran Depresión.

Desde la Brigada Vallesana Simón Bolívar, en el estado español, saludamos con toda humildad al Comandante Hugo Chávez y al pueblo Bolivariano. Nos congratulamos con los 10 años de Revolución que ha acabado con el analfabetismo, que libra la guerra a la “ceguera de los pobres”, que sustenta el salario social más alto de toda América Latina, que hace suya la quintaesencia de los revolucionarios, como decía allí el Comandante Ramiro Valdés, la Solidaridad y el Internacionalismo.

Venezuela ya no es la de 10 años atrás en tasa de paro, en acceso a la educación y universidad, deporte, salud, vivienda, seguridad, trabajo. No es la misma de hace 10 años en Soberanía e Independencia frente a los EUA y los poderes imperiales de Europa.

Hoy, de manera inédita en Nuestra América, se vuelven a reunir en la República Bolivariana de Venezuela los presidentes que están cambiando el curso de la Historia encabezados por el Comandante Hugo Chávez. Lo hacen Evo Morales de Bolivia; Rafael Correa de Ecuador; Manuel Zelaya de Honduras; Daniel Ortega de Nicaragua; el primer ministro de Dominica, Roosevelt Skerrit, y el primer vicepresidente cubano, José Ramón Machado Ventura. Lo hacen para celebrar juntos los 10 años de Revolución, y para avanzar más en la integración que soñara el libertador de América, Simón Bolívar.

En medio de la campaña por reformar la Constitución para permitir la reelección de todos los cargos elegidos, estos 10 años nos enseñan que los enemigos de la Revolución Bolivariana están dispuesto a llegar donde sea por recuperar sus privilegios. La amenaza bélica del imperia EUA contra el proceso es bien presente.

Qué lindo es mirar Nuestra América y comprobar que el ejemplo del Che y de todos y todas los revolucionarios y revolucionarias caídos constituyen la semilla que germina hoy en los que tienen en sus manos la liberación definitiva.

Porque la espada de Bolívar continúe su batalla eterna por la Liberación y la Soberanía. Vida eterna para la joven Revolución que estremece nuestras conciencias y al mundo.

Viva el Comandante Hugo Chávez Frías.
Viva el pueblo Bolivariano.

Raul Guerra Araya
Brigada Vallesana Simón Bolívar
en el 10 Aniversario de la Revolución Bolivariana